Alicia Sánchez Cama-cho viu segurament els seus dies polítics més feliços. Amb el PSC fent plans per a hipotètics pactes amb CiU a un any vista, molt reflexius, però una mica ingenus, el PP català té tot el camp lliure per maniobrar. És cert que el Govern absolut de Rajoy multiplica per mil el valor estratègic de la seva posició institucional a Catalunya, però la gent d'Alicia ha aconseguit finalment establir-se aquí com a actors principals. Ja res tornarà a ser com abans en la política catalana: el pes específic de la dreta i la força de creixement del sobiranisme enterraran els vells esquemes heretats de la transició.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Alliberada la lideressa del PP català de l'enrenou de la gestió, podria tenir la temptació de concentrar-se en l'arbitratge de majories gràcies a les minories absolutes dels nacionalistes i entretenir-se a donar algun o altre sobresalt al president i a l'alcalde. No obstant, semblaria que ha optat pel virregnat. El missatge de la seva frenètica activitat d'aquestes setmanes és inequívoc: senyors de la Generalitat i catalans tots, sàpiguen que el Govern de Madrid farà a Catalunya el que ella digui i discuteixi amb els ministres de torn.

Es diria que ha après la lliçó de l'experiència dels socialistes catalans, que van deixar o no van poder impedir que, mentre governaven els seus companys del PSOE, CiU fos la veu més sentida allà. El propòsit d'Alicia és clar: erigir-se en la peça central del diàleg Espanya-Catalunya, competir amb els nacionalistes en la interpretació del que vol el país i rebaixar tensió a la Moncloa, sobretot en la perspectiva de la reclamació fiscal. El dubte està a saber si el seu capital polític serà suficient per evitar que es vegi arraconada per la lògica de la governabilitat, la que construeix ponts de plata sobre barrancs ideològics.