elPeriódico.cat

J. M. Fonalleras Escriptor i periodista

Tot just comença a córrer, per la xarxa, una revista sobre futbol que es diu Panenka. El fútbol que se lee, en homenatge al famós davanter txec que ara fa trenta-cinc anys es va inventar una manera de llançar penals que té denominació d'origen. Aquella vaselina suau enmig de la porteria després d'haver enganyat el porter lluitava contra la norma i era (és) una barreja de confiança en un mateix amb una punta de bogeria. La nova revista, de més de cent pàgines, és una aposta a favor de les històries que s'amaguen dins i fora d'un camp de gespa, «d'éssers humans que guanyen i perden, sobretot dels que perden». Divertida i documentada, té un reportatge sobre la relació entre l'esquerra i el futbol anglès; un article de Sid Lowe sobre la tàctica i l'ètica, arran dels Barça-Madrid d'aquest any i, per descomptat, entre molts altres apunts de «futbol pur», una entrevista a Antonin Panenka.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 27 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

En el proper número, s'haurien de fixar en el curt que Cangrejo-TV ha rodat a partir de l'aventura

d'uns nens de sis anys de Vilanova i la Geltrú, incapaços, pobrets, de marcar un gol en tota la temporada. Quina delícia. Un retorn a les essències de l'esport, ara que només parlem de diners, fallides i negocis. «No hem fet cap gol», afirma un d'aquests nens, «però un dia en farem un». En l'últim partit de l'any ho van aconseguir. I van volar. En van rebre, dels contraris, dos-cents setanta-un. H