elPeriódico.com

J. M. Fonalleras Escriptor i periodista

Avui és el Dia Mundial de les Batalletes. Avui tothom explicarà que tal dia com avui, fa 30 anys, van escoltar com els seus pares escoltaven la ràdio sense entendre gaire què passava. O que van fer les maletes en direcció a Perpinyà. O que van córrer a l'ajuntament a veure com evolucionava la nit. O que es van palplantar davant de la televisió a veure una esborronadora pel·lícula de Bob Hope (¿n'ha fet alguna que no sigui horripilant?) que anava de pirates. O que van descansar alleugerits (o no) quan el Rei es va plantar a la pantalla vestit amb uniforme de gala i amb cara d'espant. És el nostre dia de la mort de Kennedy, el dia en què tots sabem què vam fer aquell 23 de febrer de fa 30 anys. També el dia que, al cap de tant de temps, més s'ha engreixat amb memòries que no són nostres i que hem incorporat al nostre relat. ¿De debò vam estar desperts tota la nit? ¿De debò vam engegar el cotxe per travessar la frontera?

Més informació

• Les dues ribes

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 23 de febrer de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

És un dia que proporciona sorpreses increïbles. Posats a explicar facècies, deixin que els digui que ahir, al programa de Jordi Basté, un oient de nom Francesc va relatar que la persona que ara escriu aquestes ratlles li va salvar la vida. Sembla que el vaig calmar i vaig evitar que pronunciés algun improperi que, en aquelles circumstàncies (estàvem fent la mili), hauria pogut ser fatal. No n'era conscient. Jo només recordo que vaig estirar-me al llit vestit i amb un fusell carregat. O potser no. Vés a saber.