elPeriódico.com

Emma Riverola Escriptora

En una riba, el crit. El rugit irat, ebri de ràbia i d'impotència, del que clama llibertat. La por de veure caure el que corre al teu costat. El cor embogit en el moment d'advertir els avions assassins que es dibuixen al cel. El terror a la foscor trencada per l'esclat del foc, a la sang que tenyeix l'asfalt, a l'olor de mort que vol atrapar-te, al pròxim bombardeig, a les bales que et persegueixen.

Més informació

• Trenta del 23

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 23 de febrer de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

A l'altra riba, el silenci.

En una riba, misèria amarada de petroli. Vides carregades de llastos, de somnis perseguits, d'ànsies mutilades. I als carrers, els passos atropellats de les víctimes que s'han alçat. Drets per sentir-se vius. Alçats per vèncer o per morir. Aixecats per no agonitzar rendits, per sentir-se amos del seu futur i arrabassar la dalla al botxí.

A l'altra riba, la paràlisi.

En una riba, el miratge d'un futur lliure i pròsper. La mirada fixa en els fars del nord, en l'esperança d'un esdevenidor democràtic, en la il·lusió d'una societat més justa, més tolerant, més oberta. Una valenta marea d'homes i dones capaces de conjurar l'opressió i continuar endavant, encara que sàpiguen que no tots arribaran al final.

A l'altra riba, l'obscena covardia. L'espera oportunista. La mirada posada al melic. La indolència… Occident.