elPeriódico.com

Joaquim Coll Historiador

Des que Artur Mas va anunciar que es proposava formar «el Govern dels millors», no deixo de pensar en aquest refrany castellà que diu: Lo mejor es enemigo de lo bueno. D'entrada, perquè el significat d'aquest aforisme no m'ha semblat mai del tot clar. Més que una exaltació del que és millor o perfecte, es pot prendre com una advertència per la mania que tenen alguns de contraposar el que és millor al que és bo. En qualsevol cas, sembla evident que «el millor» conté sempre una qualitat implícita de superioritat. Per aquest motiu, aquells que aspiren a ser «els millors» generalment són arrogants o pretensiosos. Amb això no vull dir que el nou Govern català sigui cregut. Si en alguna cosa s'ha esforçat Mas aquestes últimes setmanes és a donar senyals d'humilitat. Ara bé, no em sembla que l'etiqueta «el Govern dels millors» li sigui de gaire ajuda en una etapa que s'acosta difícil.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 29 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Tampoc el nou Govern s'ha donat a conèixer amb discreció, tal com correspondria a l'extrema formalitat que s'autoimposen «els millors», sinó en una entrega per capítols, mitjançant filtracions periodístiques, incloent-hi la foto sorpresa de la trobada entre el nou president i Ferran Mascarell, de qui molts critiquen la seva deslleialtat envers el PSC quan encara abans-d'ahir es postulava com a alcaldable per a Barcelona. Enfront del tripartit vilipendiat pels seus molts xiuxiuejos, tampoc CiU ha començat guardant les formes. Al llarg d'aquestes setmanes hem sabut que algunes figures independents, com Salvador Alemany, Imma Tubella o Rosa Maria Malet, havien rebutjat certes conselleries, de forma que es rebaixa la pretensió superlativa del nou Executiu. Els seus substituts poden ser bons, però ja no seran «els millors». Finalment, moltes de les àrees clau estan ocupades per noms associats a l'etapa del pujolisme, com Andreu Mas-Colell, Felip Puig, Irene Rigau o Josep Maria Pelegrí, i això no és necessàriament dolent, però tampoc ho converteix en millor. Només el pas del temps permetrà jutjar el nou Govern i posar-li una nota que, amb matisos, oscil·larà entre bo, dolent, pitjor o millor.