elPeriódico.com

La llei electoral espanyola -a Catalunya no n'hi ha perquè en 30 anys els partits han estat incapaços de fer-la- data del 1985 i té importants llacunes, que han emergit en els 25 anys transcorreguts. Una és la regulació dels debats i, en concret, dels cara a cara. Per una vegada que els dos principals partits catalans es posen d'acord a fer un cara a cara Montilla-Mas, el debat previst per a aquesta nit a la televisió pública TV-3, que des d'aquí recolzem, pot perillar perquè tres partits (PP, ERC i Ciutadans) van recórrer ahir per impedir-lo. Avui s'hi pronunciarà la Junta Electoral Central.

Més informació

• Madrid sentenciarà

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 23 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

S'ha de denunciar la incoherència dels partits. El mateix PP que recorre a Catalunya està presidit per Mariano Rajoy, que va protagonitzar el cara a cara contra Zapatero a les generals del 2008. En aquestes mateixes eleccions, CiU, ara protagonista amb Mas, es va oposar que el debat es transmetés per TV-3. També s'ha de recordar que la falta de regulació legal no va impedir ni el Zapatero-Rajoy ni els dos González-Aznar del 1993. Només és qüestió d'una interpretació àmplia i de compensar els absents.

Una altra llacuna -o, més ben dit, un desfasament- de la llei electoral és la prohibició de publicar enquestes els cinc dies anteriors al dia de la votació. El 2008, amb el respecte degut, aquest diari va criticar aquesta norma. Va facilitar en la seva edició electrònica l'accés als sondejos que efectuava El Periòdic d'Andorra i va publicar els resultats. EL PERIÓDICO va reclamar aleshores una modificació de la legislació davant d'una prohibició obsoleta, veient el que passa en altres països com ara França o els Estats Units. Sense cap resultat. Però aquest diari repeteix ara l'experiència.

Els arguments per oposar-se al veto a la publicació de sondejos continuen sent, no obstant, els mateixos. La prohibició, comprensible en una democràcia acabada d'estrenar, ara és paternalista perquè no hi ha base per sostenir que la difusió d'un sondeig els últims dies modifiqui el vot. I, sobretot, no té cap fonament que no es publiquin sondejos quan es continuen fent per a l'ús exclusiu dels partits, els mitjans de comunicació o les empreses que no poden compartir els resultats amb tots els votants.