elPeriódico.com

Rosa Cullell

Hi ha un prefix que em costa utilitzar i entendre en els que l'utilitzen. Es tracta del tan gastat re. Tot es redefineix, reobre i redimensiona. No n'hi ha prou de definir un projecte, obrir un debat o donar la dimensió adequada a les lleis que s'aproven. Quan ens acostem al període electoral, els partits es reorienten cap al vot. I es reinventen, una altra horrible paraula. Però a mi em costa entendre com es redefineix una relació complicada com la de Catalunya i Espanya, encara que no dubto que Artur Mas es disposi a intentar-ho.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 28 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Des del punt de vista econòmic no trobo inviable la independència de Catalunya, encara que tampoc em sembla que sigui una prioritat ni un avantatge per a les empreses i els treballadors d'aquest país (si ho volen, nació). Em semblava molt més fàcil i atractiu avançar cap a un Estat federal, però els admiradors de Pi i Margall ja no som suficients ni tan sols per muntar una assemblea.

Els meus dubtes són de tipus personal, perquè en les relacions no tot ho són els diners ni els compromisos legalment adquirits. En la vida en comú es creen llaços que costa modificar, i encara més trencar. Amb les poques excepcions de famílies que no s'han barrejat, els catalans som tots mig xarnegos. Malgrat aquestes eles al meu cognom, herència d'un besavi que va abandonar Ripoll per guanyar-se la vida, no veig com Convergència redefinirà la meva relació amb Espanya. Tinc un marit de Pamplona, cunyats a Valladolid, nebots a Cantàbria, un pare de València, diversos avis d'Albacete i molts amics a la mateixa capital. Amb tots hi mantinc una relació estreta, que prové d'una infància manxega, de diversos estius saltant onades a San Vicente de la Barquera, de diversos accents que porto enganxats al paladar i d'incomptables poesies o novel·les en llengua castellana, que també és una de les meves.

¿Sobreviuríem sense Espanya? Segur. Estem a Europa. Però la nostra relació amb Espanya és personal i intransferible. Molt més estable que les declaracions polítiques i els interessos electorals. No la pot redefinir cap partit.