elPeriódico.com

Narcís Prat Catedràtic d'Ecologia U. B. Membre de la FNCA.

Dijous passat el consell de direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va donar llum verda al pla de gestió del districte hidrogràfic de Catalunya (PGDHC). És la culminació de la planificació que es va iniciar quan el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat (Salvador Milà) va renunciar al transvasament de l'Ebre i va començar amb la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) un procés de canvi en la manera de treballar i pensar en la planificació de l'aigua a Catalunya. El pla es va aprovar amb els vots en contra de les patronals del sector (inclosa l'agrícola) i dels representants del principal partit de l'oposició.

MARÍA TITOS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 8 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 20 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

La notícia ha rebut molt poca atenció mediàtica, cosa que es correspon amb una situació hidrològica pròspera (els embassaments estan plens i plou), res a veure amb el que passava la primavera del 2008, quan les restriccions a l'àrea de Barcelona semblaven imminents.

El pla soluciona els problemes de proveïment de Catalunya (no només de Barcelona) mitjançant la recepta que al seu dia la FNCA va recomanar: estalvi, eficiència, reutilització i una mica de dessalació, amb una inversió en el capítol garantia del proveïment de més de 3.500 milions d'euros. Per una altra part, el pla compleix amb el que demanda la directiva marc de l'aigua (DMA), ja que els objectius de qualitat es basen en les característiques del medi (el que anomenem estat ecològic), és possibilista (en el primer horitzó arriba al 67% de masses en bon estat) i preveu inversions per millorar la qualitat de l'aigua de més de 1.800 milions en noves depuradores i de més de 900 milions en altres actuacions ambientals. Aborda els ecosistemes costaners i les aigües subterrànies juntament amb les superficials, i estudia els costos del cicle de l'aigua i com recuperar-los. En resum, un pla excel·lent, sens dubte el millor a Espanya i comparable amb qualsevol planificació feta a Europa. Un pla per al segle XXI. A més a més, no ha rebut crítiques de fons al consell de direcció; fins i tot l'equip tècnic de l'ACA ha estat felicitat per la seva tasca. Aleshores, ¿per què s'hi ha de votar en contra? Segons els seus detractors, el pla té massa dessalació i hi ha moltes incerteses sobre el seu finançament.

Els que plantegen dubtes sobre aquest pla simplement tenen por. Por perquè han d'explicar als ciutadans que hem de fer un petit esforç entre tots per tenir un cicle de l'aigua sostenible des de tots els punts de vista (ambiental, del recurs, econòmic i social). El pla inclou un estudi cost-benefici amb diferents escenaris que indiquen com s'ha de fer front al cost del cicle de l'aigua, només fa falta que els polítics que l'implementin no tinguin por d'aplicar les mesures que s'hi indiquen.

Per una part, la inversió en noves infraestructures ha de procedir dels fons que arriben amb l'Estatut. Per tant, el que han de cobrir els ciutadans amb el cànon de l'aigua és el manteniment d'aquestes infraestructures (les noves i les anteriors). ¿Quin increment hauríem d'esperar en una factura mitjana si repercutim els costos del cicle de l'aigua del futur en el rebut actual? Duplicar el cànon de l'aigua (de 0,4 a 0,8 €/m3) suposaria un increment de 3,8 €/mes per a un consum de 25 m3 al trimestre. En total, gastaríem 21 €/mes d'aigua. Ho poden comparar amb el que gasten en telèfon, gas o electricitat. ¿Els sembla que 48 euros a l'any és molt per assegurar un subministrament d'aigua de qualitat i garantia de millora de l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics? Comparin l'import fix que paguen en el rebut de l'aigua (és a dir, el que pagarien sense consumir ni un sol metre cúbic) amb el mateix concepte en el cas del gas o la llum. Tindran una sorpresa. Però ningú s'atreveix a modificar les tarifes de l'aigua. Un cop més la por dels nostres polítics.

Assegurar el finançament de l'excel·lent PGDHC és un problema polític en què sembla que els polítics tenen por de comunicar als ciutadans que amb un esforç de 50 euros a l'any (que implica garantia i qualitat de subministrament) no tornaran a patir les angoixes del 2008. A veure si en les pròximes eleccions algun partit polític perd la por i explica als ciutadans que tenim un pla excel·lent per solucionar els problemes de l'aigua per al futur i que a més no costa tants diners.

I queda demostrat que no fan falta ni el transvasament del Roine ni el minitransvasament de l'Ebre. I respecte a la dessalació, aquesta suposarà en el futur com a màxim el 15% dels recursos, i part d'aquests es destinaran a disminuir el transvasament del Ter a Barcelona; i tota la dessalació no arribarà al 2% de l'electricitat consumida a Catalunya. Vaja, que els arguments per oposar-se a aquest pla no tenen cap fonament. Esperem que el Govern aprovi definitivament el pla i que qui l'hagi de gestionar en el futur sàpiga valorar-lo en la seva justa mesura i posar-lo en pràctica per portar el país al segle XXI. Els ciutadans s'ho mereixen. Catedràtic d'Ecologia UB.

Membre de la FNCA.