elPeriódico.com

Emma Riverola Escriptora

Ni tan sols sap quan va deixar d'interessar-li el col·legi. Mai li van anar gaire bé els estudis, ni tan sols es va plantejar estudiar una carrera. ¿Per a què? L'oficina de l'atur està plena de joves universitaris. L'esforç no obté recompensa.

Més informació

• Polsim d'atzar

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Ni sap el que li passarà quan els seus pares es jubilin i ja no puguin mantenir-lo, ni li importa. No hi vol pensar, en això. Alguna cosa sortirà. Sempre hi ha una xarxa. Ell viu al dia. Amics, ordinador i poca cosa més. No hi ha diners, tampoc responsabilitat.

Ni llegeix els diaris, ni mira els informatius, ni menys encara li interessa la política. ¿Per a què? Si tots els polítics són corruptes. Hipòcrites que només busquen enriquir-se. Uns paràsits.

Ni li interessa tot aquest món de les oenagés, ni les dretes, ni les esquerres… ¿Què és una utopia? ¿Per a què serveix? Millor no aspirar a res. Ell no tindrà la sort dels seus pares. No li tocarà un pis més gran ni un sou més alt. A ell només li queda restar. Millor no desitjar, només així s'evita la frustració.

Ni s'imagina que, al final, ell i molts com ell hauran de descobrir la manera de frenar la proporció de joves espanyols que ni treballen ni estudien. Més d'un 14%, molt per sobre de la mitjana europea. Haurà de trobar una via de sortida. Un replantejament del sistema educatiu. Una pista per sortir d'aquesta espiral social de negació. D'aquest no-res.