elPeriódico.com

Josep Maria Espinàs Periodista i escriptor

El dia que em tocava començar a fer vacances d'article en aquest diari vaig retallar una informació que em va semblar molt curiosa. Però ja no la podia utilitzar, havia d'esperar que, amb l'arribada del setembre, hagués d'obrir altra vegada aquest Petit observatori. Ja se sap que hi ha notícies que caduquen ràpidament. Però he retrobat ara el retall de diari i em sembla que conté una informació importantíssima, des del punt de vista polític i des del punt de vista religiós. De fet, el diari Avui li havia dedicat un gran titular de portada.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 11 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 07 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

El titular en qüestió és aquest: «El rei prega a sant Jaume per la unitat d'Espanya».

Aquest sant Jaume, anomenat el Major, va ser un dels deixebles predilectes de Jesús. Una tradició no gaire antiga el va identificar com qui va portar l'Evangeli a Hispània, i va néixer la creença que estava sepultat a Compostel·la. Per cert, durant força temps s'ha cregut que aquest Compostel·la procedia de campus stellae, el camp de l'estrella, però sembla que prové de compositum, que significa cementiri.

Sigui com sigui, Santiago apòstol és el patró d'Espanya. El patronatge d'un sant, d'una santa o d'una Mare de Déu és un fet habitual en la majoria de pobles de tradició cristiana, que sovint celebren la festa major el dia dedicat al sant corresponent. Espanya i Catalunya no tenen el mateix patró: Santiago és el d'Espanya i sant Jordi, el de Catalunya.

Però el que ja no trobo normal és que el rei Joan Carles es dirigeixi a un sant per demanar-li que vetlli per la unitat d'Espanya. Una pregària solemne perquè el sant intervingui en política. Jo penso que aquesta ha estat la gran notícia de l'estiu. Sembla que ni el Tribunal Constitucional és de fiar, i que s'ha d'aconseguir que sant Jaume, des del cel, examini la situació espanyola i anul·li la voluntat dels independentistes.

És com si ara el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, es dirigís a sant Jordi perquè l'ajudi a aconseguir la sobirania d'aquest país. O potser seria encara més eficaç demanar-ho a la Mare de Déu de Montserrat, perquè si no m'equivoco la Mare de Déu té una jerarquia més alta que qualsevol sant.

Les peticions polítiques a la divinitat tenen un aire medieval i, francament, trobo que no encaixen gaire amb els actuals i reconeguts «drets humans».