elPeriódico.com

Xavier Sardà

Jerzy Kosinski va portar un simple jardiner des de la seva soledat d'autista fins a la presidència dels Estats Units. Peter Sellers va disfrutar interpretant un discapacitat mental a qui els altres consideraven un geni. Aquí a vegades passa el contrari i ens en fotem dels genis.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 05 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Felip Puig, de Convergència, diu que no és moment per a la independència ara, però que potser sigui el moment d'aquí vuit anys. Aquest tio és genial i no se'l prenen seriosament. Tothom insta Artur Mas a pronunciar-se sobre el tema del sobiranisme i Puig hi troba la solució: «Ens voten ara i tranquils, que no hi haurà referèndum. Serà d'aquí vuit anys». ¿Ho veuen? Es tracta d'una equació perfecta.

Ens trobem davant de la hipoteca ideal i la dilació assenyada. Aquest home ha trobat el perfecte equilibri secessiotemporal. Si ens voten ara i a les pròximes eleccions, al final recollirem els fruits del jardí. Gràcies a Puig ja sabem que Convergència està per la independència però no ara, sinó d'aquí vuit anys. El missatge és clar i Convergència fa gala d'un conservadorisme digne d'elogi. No es deixa portar per radicalismes de carreters pel pedregar ni per presses laportianes: «Viatgi amb nosaltres a la independència en vuit còmodes anys».

Els votants ja saben a què s'han d'atenir. Ni teva ni meva; ni ara ni mai: vuit anys. I, sobretot, no s'espantin si en aquests vuit anys hi ha moments en què no comprenen del tot l'estratègia. Quan el fi últim és tan esplendorós, s'han d'assumir els necessaris possibilismes. Si és pertinent es recolzarà un Govern del PP a Espanya; si és oportú es pactarà a Catalunya amb Esquerra, que vol la independència ja, o amb el PP català, però tranquils... nosaltres, als nostres vuit anys.

L'únic és que si Catalunya fos Barri Sèsam ho tindríem fotut. Hi ha a dalt i a baix, però no hi ha dreta ni esquerra.

-Però ¿per què?

-Doncs, miri, perquè en aquest país no li cal.

-Però ¿que no n'han tingut mai?

-Sí, però ara ja no. Ara s'és independentista o no, i ja està.

-I ser independentista, ¿què és? ¿De dretes o d'esquerres?

-No, si ja li dic que no val. Hi ha independentistes d'esquerres i de dretes.

-¿I si no ets independentista?

-Se't declara oficialment com a puto espanyolista. Encara que te la suï la bandera d'Espanya i diguis que creus ferventment en l'Estatut. Catalunya is different.

Si un considera que el tema central és l'atur, l'economia i la socialdemocràcia redistributiva, si un creu que Espanya és el client prioritari de les empreses catalanes i que no està del tot clar que la independència sigui positiva des del punt de vista econòmic i social, és un fatxa espanyolista. ¡Només per dubtar-ho!

Tothom entén que se sigui agnòstic en temes de religió. Potser és hora de plantejar l'agnosticisme respecte dels nacionalismes català i espanyol com a eix central. Jo què sé...