Cada vegada que s'acaben les vacances me'n recordo d'un vell acudit de Forges. Dos funcionaris es troben a l'ascensor, el primer dia de feina. Després de les preguntes de rigor sobre les vacances, un d'ells comenta: «I ara, tornem a la vida ordinària...» I l'altre li diu: «Et faré més fàcil la reincorporació. Enclusa de plater: tas». (Aquesta és una paraula freqüent, i no pas fàcil, als encreuats).
Doncs com que vostè i jo hem donat també per clausurades les nostres vacances del 2010, el vull ajudar en la rentrée. Per això havia pensat de fer un petit mapa del que l'economia ens depararà en els pròxims mesos. Llàstima que el que li explicaré ara no serà cap acudit, sinó més aviat una cosa trista. Consoli's pensant que els economistes sempre ens equivoquem quan preveiem el futur: no sabem què passarà, però podem explicar per què ens sembla que passarà el que diem que passarà.
En qualsevol cas, fins i tot el pop Paul estarà d'acord al pensar que els pròxims mesos seran molt fluixos, i no només a Espanya. Als Estats Units es parla de la possibilitat d'una recaiguda en la recessió, és a dir, d'un altre parell de trimestres amb creixement negatiu: fa unes setmanes, tant els experts de Goldman Sachs com els de Pimco donaven a aquest lamentable resultat una probabilitat del 25%, que no és poca cosa. És significatiu que l'economia nord-americana, que estava creixent a una taxa del 5% a finals del 2009, només ho hagi fet un 1,6% en el segon trimestre d'aquest any. Després d'això, no sembla lògic esperar un rebot fulgurant.
A la Unió Europea l'alegria no és gaire més gran, malgrat les xifres positives d'Alemanya i França: Europa és un continent amb molts països, i amb notables diferències entre el 3,5% de creixement esperat a Suècia el 2010 i el -4% de Grècia. Els països emergents mantenen un creixement elevat, sobretot a Àsia i Amèrica Llatina, i els temors a una inflació accelerada s'han moderat gràcies a les polítiques més rigoroses que s'hi han portat a terme. En concret, les autoritats xineses han aconseguit controlar millor el creixement, que era excessiu.
Tot això suggereix un segon semestre del 2010 més aviat fluix, per moltes raons. Les famílies i les empreses estan encara molt endeutades -a Espanya, per exemple-, de manera que no es pot esperar una recuperació intensa del consum, sobretot allà on la desocupació continua creixent -Espanya, una vegada més- i on no hi ha expectatives d'una recuperació de l'ocupació (Estats Units). El sector immobiliari encara no ha tocat fons a Espanya; el preu de les vivendes seguirà caient.
Les empreses comencen a tenir projectes d'inversió, però no tenen pressa a posar-los en marxa, perquè la demanda no té previst créixer, llevat si de cas en l'exportació. Els sectors que van créixer amb vida artificial, com ara la vivenda als EUA i l'automòbil a Espanya, tornen a estar en situació delicada. En definitiva, l'empatx dels anys passats ha donat pas a la inapetència.
Les famílies i les empreses no compren¿ i tampoc ho fan els governs, perquè els mercats internacionals només els proporcionen finançament si mostren una clara voluntat de reduir l'endeutament. I això significa reduir la despesa pública i augmentar els impostos. Quan vam veure que s'acostava la pujada de l'IVA potser vam exagerar el seu impacte negatiu, però no hi ha dubte que la consolidació fiscal restarà algunes dècimes al creixement en els pròxims mesos. I, per si de cas, no perdin de vista el dèficit nord-americà, que s'està reduint massa lentament, i això pot fer alarmar els mercats.
Hi ha un tercer gran causant de la pèrdua de ritme econòmic: els problemes financers. Sobretot a Europa, que va patir molt amb la crisi dels seus bancs, primer, i del deute públic, després. Passades les proves de solvència o d'estrès, ha tornat, almenys en part, la confiança dels mercats internacionals en els nostres bancs i caixes, que tornen a rebre finançament; l'espectre de la fallida o, almenys, de la suspensió de pagaments s'ha allunyat. Però això no vol dir que el nostre sistema financer estigui sanejat i preparat per a una nova carrera. El crèdit continuarà sent escàs.
¿Hi haurà noves tensions financeres? Suposo que sí, és clar. Algun banc europeu farà aigües; el problema del deute grec no està del tot resolt¿ La prima de risc continuarà sent elevada. Seguim sota observació...
Demano perdó per aquest panorama poc encoratjador. Però els vaig prometre un mapa de carreteres, i el que cal esperar-ne és que sigui realista. No trobaran gasolineres durant molts quilòmetres, el paviment està en mal estat i, al damunt, plourà. Però que recordi el lector com estava la carretera fa només un any: si hem aguantat fins aquí, em sembla que podrem arribar a la nostra meta. Mentrestant, relaxi's, condueixi amb prudència, jugui amb els nens, no perdi de vista els indicadors del cotxe i obeeixi les regles del trànsit. I un altre dia li explicaré les coses bones que podem treure del nostre viatge.