elPeriódico.com

No ho tenia fàcil el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en la seva primera compareixença pública a Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. No tenia fàcil la seva intervenció en el fòrum d'EL PERIÓDICO Tribuna Barcelona i, no obstant, va superar l'envit.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 24 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

En primer lloc, Zapatero va ressuscitar la seva visió més pura de l'Espanya plural, fins al punt de col·locar-la entre les tres concepcions més destacades del seu pensament polític, equiparada al valor de la democràcia i a les polítiques d'igualtat i de defensa dels desafavorits. En aquest sentit, conscient que la seva política social està a mercè de la tisorada, va tornar a defensar amb determinació la política d'ajust per tornar al creixement i per canviar el model econòmic que ha portat Espanya a la recessió. En economia, va poder constatar, a través d'algunes de les intervencions en el col·loqui, que les preocupacions de la societat catalana es dirigeixen a la millora de les infraestructures i de la universitat, o al canvi del model de ports i aeroports per aconseguir-ne una gestió més eficaç i descentralitzada.

Però, al marge del discurs econòmic, l'expectació se centrava en el que Zapatero pogués dir sobre la sentència del TC i el desenvolupament de l'Estatut retallat. En aquest aspecte, encara que sense concretar mesures ni calendari, sí que va expressar tres «preses de posició»: la reafirmació del respecte als sentiments d'identitat dels catalans –no va pronunciar la paraula nació, però sí que va parlar diverses vegades de símbols nacionals–; la possibilitat de regular mitjançant lleis les qüestions que el TC ha considerat que no cabien a l'Estatut, però sí en altres àmbits (justícia, autonomia local, competències de l'Estat), i el compromís de continuar el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut.

Aquestes són les intencions. Una altra cosa és la credibilitat de les promeses. Tant el president Montilla com Zapatero van estar d'acord que el que el llarg i farragós procés de l'Estatut ha trencat en la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya no s'arregla amb mesures conjunturals. És imprescindible la recuperació de la confiança. I això encara no s'ha aconseguit.