elPeriódico.com

El fet que els plans d'igualtat a les empreses hagin crescut a Catalunya el 41% en plena fase aguda de la crisi denota la profunditat de la transformació en el repartiment de la feina. No és només que els empresaris s'hagin doblegat a la pressió de les organitzacions socials i a les últimes disposicions de l'Administració, sinó que les estadístiques demostren que la incorporació de les dones als processos productius millora la competitivitat. És a dir, en igualtat de condicions, augmenta la rendibilitat en comparació amb les empreses amb una immensa majoria d'homes.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 18 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Tot i així, queda molt camí per recórrer. La presència de la dona en càrrecs directius continua sent clamorosament baixa, el cost de la maternitat en termes de promoció professional és molt alt i són pocs els homes que s'acullen a la jornada reduïda per poder realitzar les tasques familiars. Preval la tendència que les obligacions familiars estanquin la progressió de les dones a les empreses, quan no són elles mateixes les que decideixen limitar les seves aspiracions per dedicar més temps als seus fills.

Els plans d'ajuda que s'han posat en marxa per subvencionar l'esforç igualitari de les empreses ha de contribuir al fet que no canviï la tendència. Però de qui realment depèn que es mantingui és del conjunt de la societat –els empresaris, els sindicats, les organitzacions de dones–, que han de comprometre's a eradicar la discriminació de les empreses. No és solament una qüestió de justícia, sinó que també és de rendibilitat social.