elPeriódico.com

Els socis del tripartit i CiU van salvar ahir els mobles en l'últim moment al recolzar la resolució portada al Parlament pel president José Montilla: una còpia literal del preàmbul de l'Estatut sentenciat pel Tribunal Constitucional precedida d'una introducció que ratifica la disconformitat amb la resolució i el compromís de les institucions catalanes de defensar «íntegrament» la llei fonamental aprovada en referèndum.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Una altra cosa és que aquest text satisfaci els centenars de milers de catalans que es van manifestar el 10-J a Barcelona. Objectiu, d'altra banda, inversemblant, ja que l'únic que unia els manifestants era el rebuig a la sentència del Constitucional, que esperona els independentistes i frustra els federalistes. Ens podem preguntar quin tipus de manifest hauria satisfet les aspiracions de tots. ¿No acatar la sentència i enfilar el camí secessionista, com planteja ERC? ¿Promoure una consulta sobre el concert, com suggereix CiU?

La resolució aprovada recull, doncs, el mínim comú denominador dels tres partits que van recolzar el sí a l'Estatut en el referèndum i fins i tot el d'ERC, que va advocar pel no a una norma el preàmbul de la qual va subscriure ahir. No és gaire, però en vigílies electorals, la unitat no donava per a més.

La votació és alhora una cla­morosa mostra de la divisió del tripartit –i, al seu torn, d'aquest i CiU– en un assumpte tan capital com l'ancoratge o no de Catalunya a Espanya. Fet que no és cap novetat, com tampoc ho és que la força nacionalista, en vigílies del ple d'ahir, evités el desgast propi furgant en les dissensions alienes. Al final, el vertigen davant el pitjor escenari, que el Parlament no aprovés cap text després d'haver fet sortir els catalans el carrer, va forçar els partits a acceptar –de mal grat, en el cas de CiU i ERC– la proposta de Montilla.

Quan al final del llarguíssim recorregut de l'Estatut l'únic que concita unitat entre els partits és una declaració que no admet discussió ni és fruit d'una anàlisi col·lectiva de la sentència, l'absència de complicitats és evident. Hauran de ser els catalans els que amb el seu vot decideixin si la millor resposta al Constitucional és recompondre el pacte estatutari, trencar amb Espanya o jugar a dues baralles.