elPeriódico.com

J.M. Terricabras

La manifestació d'un milió i mig de persones que va omplir Barcelona dissabte passat va ser espectacular, emocionant, civilitzada. Es poden fer tots els equilibris que es vulgui, però allò només admet una conclusió: la política catalana ja no pot ser la d'abans. Els partits que defensen l'autonomisme no poden pretendre que es restitueixi l'Estatut castigat, perquè el Constitucional no té marxa enrere. Tampoc no poden pretendre que el Govern espanyol inventi fórmules substitutòries, perquè Rodríguez Zapatero ha donat per tancat el procés i Mariano Rajoy el vol liquidar.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 14 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Els que defensen el federalisme no tenen pràcticament cap possibilitat, si no és l'enyorament i el canvi de ritme: al capdavall, el Constitucional, en declarar amb tanta fermesa la unitat i subjecció de tots a l'Estat central, no deixa cap esquerda, cap escletxa per passar de l'autonomisme al federalisme. Potser fa temps es podia pensar que era possible. Ara, no.

Els defensors de la independència devien sentir veus agradables, fortes, contundents, al llarg de tota la manifestació, però també hauran de decidir què faran per passar de l'actual estat de coses al que ells desitgen i que milers i milers de ciutadans els reclamen sense embuts, amb una certa pressa.

¿Què poden fer uns i altres? Certament, no poden dissimular i fer veure que dissabte no va passar res, perquè va passar, i molt. Tots ens vam reunir per rebutjar la intromissió del tribunal en les decisions dels catalans. La majoria dels manifestants, però, van anar més enllà i van dir què volien. Qui no ho va sentir, era sord. Qui es va pensar que ens vam reunir quatre gats, era cec. Em sembla clar que, d'una manera o altra, la dependència espanyola té data de caducitat. Si es vol retardar artificialment, hi pot haver un conflicte social important. Uns i altres sabem que el futur serà ben diferent de com alguns l'havien programat. Si és cert, i ho és, que en democràcia el poble decideix, tots haurem de començar a preparar un altre futur per a Catalunya. El futur que reclamava la majoria de manifestants de dissabte.