elPeriódico.com

La manifestació d'avui dissabte contra la retallada de l'Estatut es desenvoluparà només un dia després que es conegués la sentència que va emetre el Tribunal Constitucional. Pot ser que es tracti d'una casualitat o bé que sigui el fruit del càlcul dels magistrats, que s'han estimat més sumar el disgust dels manifestants al coneixement in extenso de la sentència a esperar més per divulgar-la i provocar, amb tota seguretat, una nova tanda de crítiques, protestes i declaracions polítiques.

Més informació

• Tags: Opinió, Opinió sobre l'Estatut

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 10 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

En realitat, les raons de la coincidència tenen una importància relativa davant el fet cert que, mitjançant un acord salomònic no exempt de confuses interpretacions, la manifestació serà unitària, aplegarà diferents orientacions polítiques i podrà transmetre l'enuig col·lectiu. En qualsevol cas, serà prou transversal perquè cap manifestant se senti del tot despenjat del pacte polític que han cosit les institucions catalanes, els partits polítics, Òmnium Cultural i les associacions de tota mena que s'han anat adherint a la marxa.

Veu discordant de CiU

Precisament perquè es dóna aquesta condició de transversalitat, resulta tan sorprenent la pirueta d'última hora que ha fet CiU, que diu que es reserva la seva opinió sobre la convocatòria unitària i el sentit de la manifestació per quan aquesta hagi finalitzat. Semblen massa importants les raons de la marxa, les dificultats per sumar-hi voluntats –no hi haurà manifest final– i la importància de la federació en el tauler polític català perquè, una vegada tancat l'acord unitari, encara mantingui reserves mentals.

Davant el fet consumat de la sentència –14 articles han estat declarats inconstitucionals i 27 han estat sotmesos a interpretació–, el que han de fer les forces polítiques catalanes és posar-se d'acord per presentar una proposta unitària que superi els obstacles i intenti posar en marxa amb reformes legals el que el tribunal ha esmenat.

La situació prèvia

No es tracta només que els aspectes identitaris més cridaners surten retocats del Tribunal Constitucional –utilització i difusió de la llengua–, o que alguns dels més innovadors –administració de justícia, bilateralitat, ordinalitat– desapareixen o es degraden, sinó que es pot afirmar que la declaració d'inconstitucionalitat de l'article 111 deixa la potestat competencial de la Generalitat tal com es trobava abans de l'aprovació de l'Estatut del 2006. Al rebutjar els magistrats que es posin límits a les lleis de bases que concerneixen a competències compartides, i projectar aquest principi sobre tot l'àmbit competencial, es corre el risc que el rellotge estatutari torni a la casella de l'Estatut del 1979 i afecti directament allò que és consubstancial al règim autonòmic: la capacitat de regular mitjançant lleis i reglaments.

I, malgrat que això seria greu, potser no seria el pitjor, sinó que la sentència esmena la plana a la mateixa jurisprudència establerta pel Tribunal Constitucional des dels anys 80. És a dir, deixa sense efecte la doctrina segons la qual les lleis de bases i similars no poden ser detallades i completes perquè, en aquest cas, redueixen al mínim el marge d'actuació de les comunitats autònomes.

Batalla electoral

És a dir, la sentència emesa pel Tribunal Constitucional afecta la política de les coses en la mateixa mesura, o més, que la defensa d'alguns dels grans principis. No obstant, el gruix del text recorregut pel Partit Popular encaixa en la Constitució i són interessades les interpretacions que pretenen anul·lar l'Estatut retallat com a eina de futur. El pitjor de tot és que, en vigílies electorals, aquesta batalla interpretativa es traslladarà al camp de batalla diari.