elPeriódico.com

Begoña del Pueyo Periodista

En la demolidora radiografia d'un suspens, sobre els mals resultats dels alumnes a l'escola catalana, tot i ser una anàlisi exhaustiva, hi trobo a faltar una menció als nens amb necessitats especials. És lògic, si tenim en compte que per al sistema d'ensenyament aquests alumnes tendeixen a ser invisibles. Els pares de discapacitats intel·lectuals es queixen que la seva invisibilitat els impedeix disfrutar d'un ensenyament de qualitat. Un dret universal que reivindiquen.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 11 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 05 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Sobre el paper, l'escola inclusiva garanteix que aquests nens tinguin un lloc als col·legis públics. S'hi van crear aules de suport per a ells que haurien de permetre l'atenció personalitzada segons les seves necessitats especials. A la pràctica, com que no solen ser conflictius, se'ls manté a l'aula però passius, ja que l'escassetat de recursos només facilita complir part de la seva funció, la d'integrar-los amb els seus companys.

Davant del passotisme que s'atribueix als pares espanyols com a part del fracàs escolar, als d'aquests infants especials els sobra empenta per lluitar. En les últimes setmanes, les famílies de Laura (9 anys i discapacitada intel·lectual) i Pau (7 anys i espectre autista) lluiten contra Educació de la Generalitat, que els nega l'auxiliar que podria reforçar l'aprenentatge dels seus fills. Saben perfectament que mai no tindran un Einstein. La galleda d'aigua freda sobre la seva discapacitat ja la van rebre quan van néixer, encara que gràcies a les associacions de suport no conceben la resignació. A Ana li van pronosticar que la seva filla Laura no llegiria ni escriuria, a penes si parlaria. La tenacitat materna i el suport de professionals ha obrat el miracle, i no és una excepció.

Invertir recursos en els especials, en època de retallades, semblaria poc pràctic, perquè no permetrà guanyar esglaons en el rànquing de PISA que tant necessitem, però sí que ens garanteix un ensenyament més just. La primera batalla de David, la petita Associació de Discapacitats de Montcada i Reixac (Adimir) contra Goliat, Departament d'Educació, està en taules. Després del soroll mediàtic, s'avenen a negociar. Hi ajuden les firmes de suport i qualsevol s'hi pot sumar a http://adimir.montcada.cat