elPeriódico.com

Àlex Masllorens

Avui seré original i no els parlaré de l'Estatut. De fet, és fàcil imaginar quin deu ser el meu estat d'ànim en conèixer la decisió del Tribunal Constitucional, atès que vaig tenir l'honor de formar part de la ponència que el va elaborar. També vaig tenir la sort de poder-lo defensar a les Corts Generals, tot admetent que en el procés de negociació era lògic que es modifiquessin articles i que, en definitiva, el resultat final fos a la baixa. Aquests dies s'ha recordat en alguns mitjans que fins i tot el president Macià, a l'inici de la Segona República, va acceptar per pragmatisme una reducció del sostre competencial. Però la qüestió de fons és qui decideix què i aquí és on la democràcia espanyola té un problema greu, perquè la negociació i el pacte ja es van fer en el seu moment on s'havien de fer i ara la retallada, per modesta que sigui, l'ha fet un grup reduït de persones que integren un organisme totalment desacreditat i amb la legitimitat sota mínims. Macià no va haver de negociar amb 10 jutges, sinó amb els legítims representants democràtics del poble espanyol.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 02 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Però no he d'escriure sobre l'Estatut. Reivindico la llibertat i vull saber fins on pot arribar. Si el pla Ibarretxe era una opció inadequada i aleshores es va posar com exemple la via catalana, si a l'esquerra abertzale se li demana que es distanciï de la violència terrorista i opti per la via democràtica i pacífica (també a la catalana), si la coartada és sempre que els interessos dels pobles i de les persones s'han d'expressar pel camí dels vots i del diàleg... La pregunta, ara, és ¿existeix una via democràtica per plantejar amb llibertat i sense coaccions la viabilitat de la secessió d'una regió de la Unió Europea? Altres estats ja han dit que sí, tot i que no ho haguem vist. Però Espanya, fins ara, s'ha limitat a recordar-nos, fins a vuit cops, la «unitat indissoluble de la nació espanyola». Si no és possible el federalisme perquè a l'altra banda de l'Ebre no trobem prou federalistes... Si aquest Estatut no és acceptable ni després de rebaixar-ne el contingut... Si volem que els bascos optin per la via catalana, però la via catalana tampoc serveix... Si el no és sempre la resposta, ¿quina era la pregunta?