elPeriódico.com

Més de quatre anys després que el poble de Catalunya ratifiqués l¿Estatut, el Tribunal Constitucional va dictar ahir una decisió que n¿anul·la 14 articles, en reinterpreta 23 més i n¿accepta el preàmbul tot i negar eficàcia jurídica a les al·lusions a Catalunya com a «nació» o «realitat nacional». Amb el poc que es coneix de la sentència és difícil fer una valoració precisa, però es pot avançar que el tribunal revisa a la baixa el pacte polític que va representar el 2006 l¿elaboració i aprovació de la Carta, respectuoses amb els requisits legals establerts. A La dignitat de Catalunya, l¿editorial conjunt de la premsa catalana, ja vam subratllar que en el nostre ordenament jurídic pacta sunt servanda, el pacte obliga. Aquella demanda adquireix avui especial vigència.

Més informació

• Tags: Opinió, Estatut

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 29 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

El Tribunal Constitucional (TC) esmena menys d'un terç del que va ser impugnat pel PP. Aquesta primera constatació és un evident pas enrere, tot i que a continuació cal afegir que, sembla, la sentència manté els articles fonamentals de l'Estatut, a menys que la reinterpretació d'alguns que concerneixen la llengua catalana i el finançament autonòmic no els privi del seu sentit original.

Els articles declarats inconstitucionals es refereixen bàsicament al capítol de la justícia, que pràcticament tothom donava per perduts per la impossibilitat d'evitar el corporativisme del tribunal, i a la figura del Síndic de Greuges independent del Defensor del Poble.

La presidenta del TC, María Emilia Casas, va aconseguir treure la sentència amb la setena ponència, elaborada per ella mateixa sobre la base de la que havia presentat anteriorment la magistrada Elisa Pérez Vera. No es va arribar a votar article per article, encara que sí que es va fer per blocs.

El PP no ha guanyat

El fet que la constitucionalitat de la majoria del text fos aprovada per sis dels vots considerats progressistes contra els quatre conservadors anul·la la pretensió del Partit Popular d'apuntar-se la victòria, tal com els seus portaveus van intentar fer ahir. De les quatre votacions, els conservadors només es van imposar en la del preàmbul, i no per eliminar-lo, sinó per interpretar-lo.

Tal com va dir ahir a la nit el president Montilla, el PP «no ha pogut liquidar l'Estatut, tot i les seves contínues agressions i pressions sobre el tribunal». El president de la Generalitat va reaccionar a la resolució de la sentència amb una declaració institucional en què va mostrar fermesa i va reclamar al mateix temps serenitat per oposar-se a la decisió del TC. Va acatar la sentència, però «acatar no vol dir compartir» ni «renunciar» a «res del que s'ha pactat, firmat i votat», va afegir immediatament.

Montilla va utilitzar tantes vegades les paraules «indignació» o «decepció» com «serenitat». Aquests termes es tradueixen en les cinc iniciatives que va anunciar, que van des de l'intent d'acordar amb els partits polítics una resposta unitària i la seva compareixença davant del Parlament fins a la crida perquè els catalans responguin massivament a la manifestació que les forces polítiques i socials organitzaran per «expressar cívicament i democràticament» la voluntat d'afirmació de l'autogovern de Catalunya.

Refer el pacte

El president va voler també en la seva al·locució evitar una crisi de confiança política al subratllar que la sentència és responsabilitat exclusiva del tribunal i no és «un judici de la resta d'Espanya contra Catalunya». Una vegada dictada la sentència, aquesta idea pretén refer el pacte polític amb el Govern central i les institucions de l'Estat per superar les conseqüències polítiques i jurídiques de la decisió. Montilla es va mostrar convençut que Catalunya té els instruments necessaris i la voluntat política per aconseguir tots els objectius continguts a l'Estatut.

Fermesa i unitat

Les altres forces polítiques van reaccionar de manera previsible, Encara que Artur Mas va discrepar de Montilla a l'afirmar que el TC toca «la columna vertebral i el nucli dur» de l'Estatut, coincideix amb el president que la resposta s'ha de donar tant al carrer com al Parlament.

Abans que s'articulin aquestes respostes, cal demanar a totes les forces polítiques que actuïn amb fermesa, però també amb generositat i amb responsabilitat perquè la sentència no divideixi la societat catalana més del que ja ho farà la confrontació preelectoral que s'anuncia per als mesos vinents. La unitat entre els partits polítics és imprescindible en aquesta hora.