elPeriódico.com

Algunes paraules les fem servir tan sovint i de manera tan poc precisa i banal que acabem fent-les abstractes. Al parlar de violència de gènere, per exemple, el terme és asèptic i ens allunya de la realitat concreta a la qual fa referència. Dient violència domèstica oblidem que parlem de pallisses, cops, sang, dolor, humiliació, denigració infringits per un ésser que es creu superior a un altre. Amb el racisme i els horrors que ha comportat ha passat el mateix, i més concretament amb les atrocitats comeses contra els jueus. ¿Sabem de què parlem quan parlem de camps de concentració? ¿De l’Holocaust? ¿Dels tan esmentats sis milions? La part més dura de Negre de merda, el racisme explicat als blancs és anar descobrint la realitat concreta, cas a cas, que amaguen tot aquest feix de paraules que ens hem inventat per protegir-nos del seu significat específic.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Información publicada en la página 6 de la sección de Opinió de la edición impresa del día 04 de maig de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

He de confessar que m’ha costat acabar-me el llibre de Matthew Tree, però també que no el podia deixar en cap moment. És un d’aquests volums que et trasbalsen fins a fer-te perdre el son. L’autor té el gran mèrit de fer l’esforç de confrontar-se, tot sol, amb els monstres que ha engendrat la discriminació entre homes amb fenotips diferents. I portar-nos per aquest camí de descoberta de la immensitat de la maldat humana fins a arribar a un atzucac que cap de nosaltres no vol veure: que tots, absolutament tots, som susceptibles de caure en el racisme. I això que per a molta gent és un atenuant disculpatori no és més que un agreujant terrible. Si no volen fer servir mai més la paraula racisme en va i volen esbrinar fins a quin punt aquesta ideologia ha propiciat linxaments descarnats, assassinats arbitraris i atrocitats a diferents latituds i èpoques de la història els recomano la lectura d’aquest volum imprescindible. Si no volen deixar-se enganyar pels discursos distorsionadors que pretenen fer drecera mitjançant la discriminació cap a la fita d’esgarrapar uns quants vots, també els el recomano. I amb voluntat de servei públic, sincerament i sense recances, crec que és urgent que Garcia Albiol, Vila d’Abadal, Josep Anglada i persones que s’hi sentin afins facin l’esforç d’acostar-se a Negre de merda.