elPeriódico.com

La cinquena tampoc va ser la bona. El cinquè esborrany del Tribunal Constitucional (TC) sobre la sentència de l’Estatut va passar ahir a millor vida. El text de la ponent progressista Elisa Pérez Vera va ser votat i derrotat per una majoria conservadora de 6 a 4. En conseqüència, el tribunal va nomenar un altre ponent, el vicepresident Guillermo Jiménez, encarregat de redactar el sisè projecte de sentència.

Jiménez és un magistrat adscrit a la franja més temperada del sector conservador. Per això els partidaris de tirar endavant la sentència volien aconseguir el seu vot. No se’n van sortir per a una ponència que acceptava els símbols nacionals i el deure de conèixer el català i que rebutjava els capítols de la justícia i el defensor del poble. Sembla clar, doncs, que el text que redactarà Jiménez serà encara més contrari a l’Estatut aprovat pel Parlament, retocat a les Corts i ratificat pels catalans en referèndum. Però serà tan difícil o més que obtingui una nova majoria.

Jiménez és, a més a més, un dels quatre magistrats amb el mandat caducat des de fa dos anys, és a dir, que al despropòsit d’haver-se passat gairebé quatre anys sense resoldre el recurs del Partit Popular –es compliran al juliol–, s’hi suma que la nova ponència serà elaborada per un magistrat que segueix al tribunal en pròrroga. Si el text rebutjat ahir va trigar cinc mesos a estar llest, i ara passa si fa no fa igual, el TC es pot veure impel·lit a treure una sentència al novembre, quan vuit dels seus 10 integrants –incloent-hi la presidenta– ja hagin finalitzat el seu mandat.

Emetre en aquestes condicions una sentència que, a part d’abordar problemes jurídics, afecta un pacte polític entre Catalunya i l’Estat seria un despropòsit encara més gran que el comès fins ara. Per això, l’única sortida honorable que queda –si és que n’hi ha cap– és que l’actual TC renunciï a dictar sentència, s’esculli un nou tribunal amb la legitimitat renovada i sigui aquest el que trobi, si pot, la sortida d’aquest cul-de-sac.

La responsabilitat es trasllada ara als partits, que van pactar una forma d’elecció del tribunal que després són incapaços de complir. El PSOE i el PP no poden deixar podrir més la situació i han de demostrar el seu sentit d’Estat i renovar d’una vegada una de les institucions bàsiques del sistema democràtic. I, com fa el Govern català sense que tremoli l’edifici institucional, el Govern ha de desenvolupar mentrestant la part que li toca de l’Estatut.