El Periódico

Dijous, 5 de febrer del 2009

El prejudici antisemita ve de lluny. Els preciosos calls de Girona i Sagunt o els guetos --batejats així a partir del barri jueu de Venècia-- són l'expressió urbanística d'un

apartheid preventiu. La topografia reforçava l'anatema, alimentava la incomunicació i elevava a categoria d'incontestable la suposada maldat del jueu. Un procés demoníac que han patit els musulmans a diferents parts del món, als Estats Units i al Canadà i a la civilitzada Europa. Les moreries de les nostres ciutats medievals --amb mudèjars i moriscos batejats a la força-- també són exponent d'una altra classe de barris segregats que tenen avui la seva màxima expressió a Cisjordània i Gaza. L'historicisme no sol ser bon conseller. Però la tradició sagrada explica que Noè, patriarca d'Israel i profeta de l'Islam, va ser elegit per Iahvè per sobreviure al diluvi i perpetuar l'espècie a través dels seus fills: Sem, Cam i Jafet. Els habitants de calls i moreries són descendents del primer. Potser per això el nou antisemitisme s'expressa tant en els coets de Hamàs com en els míssils d'Israel.

Periodista.

No le asusta tener que ganarse la titularidad, pero tampoco quiere aburrirse en el banquillo