El Periódico de Catalunya

Dijous 23 novembre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

VOSTÈ ÉS AQUÍ

Casa Mari i Rufo: no és nou, no és bonic, no és còmode, i hi ha cues

Un sorollós restaurant, especialitzat en peix i marisc, al costat del mercat de Santa Caterina

Casa Mari i Rufo: no és nou, no és bonic, no és còmode, i hi ha cues

Casa Mari i Rufo (Freixures, 11): no és nou, no és bonic, no és relaxant, i alguns plats tenen menys sentit que el programa de tele de Carlos Herrera. I, no obstant, als migdies hi ha cues, potser pel preu del menú (12 €), perquè el contigu mercat de Santa Caterina els serveix producte òptim o perquè existeix al voltant del que està desballestat i caòtic una mística que no comparteixo.

Situació 1: la reserva és per a les 14.15. Doncs no. Es criden els uns als altres per saber qui dimonis ha apuntat una reserva a una hora en què no donen reserves (i nosaltres, desconcertats, i expulsats al carrer).

Situació 2: a la tauleta alta de l'entrada, una parella demana cava. Els clients només volen un parell de copes i la cambrera, amb pulmó d'aprenent de soprano, crida això mateix. Apareix una altra cambrera: “¡¡¡¡Doncs serveix dues copes!!!!”.

Quan finalment aconseguim entrar-hi (amb retard, és clar), el menjador és micro i ensordidor a l'estil mascletà. La cambrera tira els plats buits a la taula sense posar-hi atenció ni interès, com si repartís cartes de pòquer. Es pot menjar per 100 euros o per 25, segons es triï 'wagyu’ o calamars a la romana.

Texto Alternativo

El pop és un error: dur, dolç (¿mel?), cobert amb germinats violetes i servit sobre un plat de pissarra. Xoca la presentació d'¿autor? amb l'ambient bulliciós.

Les vieires amb patata i pernil reafirmen l'error de seguir per la picallosa via de la modernitat.

El peix fregit és una altra cosa: peix blanc, peix blau, gambetes vermelles. Cruixents per menjar amb els dits, mastegar caps i closques.

El bacallà és bo, a rebentar de col·lagen: enganxa més que una tieta pesada. A la llauna, va carregadet de picant

L'error dels dos primers serveis i la satisfacció dels següents. El cafè, cremat: una plaga a Barcelona.

La majoria dels comentaris sobre aquest establiment són elogiosos, ditiràmbics, ¡hiperbòlics! Aquella mateixa nit, un grup d'amics van ocupar una taula i la vivència, amb el menjador semibuit, va ser agradable.

L'estrèpit i els bramuls són els ingredients a apartar.

Texto Alternativo