El Periódico de Catalunya

Dimecres 18 octubre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

TEATRE

Viatge al cor de les tenebres

'Islàndia', escrita per Lluïsa Cunillé i dirigida per Xavier Albertí, ens posa davant la Gran Recessió d'aquesta dècada

Al parlar d’Islàndia se’ns apareix immediatament un paisatge remot i fins i tot idíl·lic, allunyada terra de vikings que viuen un món a part. Però no sempre ha sigut així. Es va poder comprovar amb l’enorme sacsejada financera que va patir el país com un dels signes de la Gran Recessió, la crisi de Lehman ­Bro­thers, la crisi de les 'subprime', les immorals hipoteques d’alt risc que van deixar el capitalisme –es deia llavors en un pronòstic més aviat erroni vistos els esdeveniments– contra les cordes.

L’esperada última peça de Lluïsa Cunillé, veu capital de la dramatúrgia catalana, porta el títol d’aquest ­país de l’extrem nord-oest d’Europa. Escrita en l’època de l’adveniment fatal, fa una dècada, Cunillé ha deixat en mans de Xavier Albertí –el seu director de capçalera, còmplice etern i responsable artístic del TNC– el viatge iniciàtic d’un jove islandès de 15 anys al cor de la tenebra financera, a Nova York, el centre del món. Un trajecte, personal i col·lectiu, sobre l’adeu a la ­innocència.

Islàndia

TNC (Sala Petita)
Direcció: Xavier Albertí
Text: Lluïsa Cunillé
Repartiment: Jordi Oriol, Paula Blanco, Abel Rodríguez, Joan Anguera, Oriol Genís, Lurdes Barba, Albert Prat, Joan Carreras, Albert Pérez, Àurea Márquez
Fins al 5 de novembre
Preu: De 11,50 a 23 euros

Cunillé ha escrit un text que vol ser gran, encara que només sigui per la seva ubicació espacial i la seva mirada al fons de la crisi. Una obra, sens dubte, ­exportable. I que demana paciència i visita reposada. El seu principal valor està en les estampes individuals que conformen el tenebrós paisatge. Són els personatges que es trobarà a la Gran Poma l’adolescent que viatja fins allà per buscar la seva mare.

Cada un d’ells (un inventor, un metge, una venedora de trastos, el vigilant d’una gossera, la parella de la mare, venedor ambulant de 'hot dogs' i hamburgueses, un inversor arruïnat de Wall ­Street...) està descrit en la gran tradició del relat curt. Pinzellades precises, rotundes, que et deixen la sensació que vols saber més de totes aquestes persones. Cada trobada suposa una dura etapa en un viatge gens graficant –qui més qui menys vol plomar i enredar el protagonista– cap a un destí poc (o gens) feliç. Ni el retrobament amb la mare, una tiradora de cartes que es refugia a la catedral de Saint Patrick, és gratificant.

EN MANS D’UN DEBUTANT

La posada en escena, en la imponent escenografia realista de Max Glaenzel que recrea un passadís del metro novaiorquès, i la direcció d’Albertí acompanyen el text de Cunillé de forma suggerent. Acaba resultant un encert deixar el rol de l’adolescent, de qui no sabem ni el seu nom, en mans d’un debutant. És un personatge metafòric respecte a aquesta pèrdua de la innocència, de la il·lusió, que va provocar la crisi. Ell representa la mateixa Islàndia, tan petita en una crisi de tan gegantines dimensions. Abel Rodríguez, amb el seu to baix, gairebé ni actua (i això no és fàcil) i exerceix d’interlocutor de la resta. Ells són els que ens desgranen aquest panorama decadent, fosc, ple de vides enganyades i costa avall.

Anguera, Barba, Genís, Prat, Carreras, Pérez i Márquez componen un gran mosaic de perdedors en el qual ens arribem a sentir reflectits, tant com en el mateix jove islandès. La crisi ens va sacsejar i ens sacseja a tots. A Nova York i a Móra la Nova.

EL+

L’escriptura de Cunillé defineix amb precisió tots els personatges, ben defensats per grans intèrprets, en una magnífica escenografia.

EL-

Una primera escena massa llarga que provoca un principi poc vigorós, que pot allunyar l'espectador d'una obra de pausat desenvolupament.