El Periódico de Catalunya

Dilluns 24 juliol 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

CINE

Micos amb més de 7 vides

Amb motiu de l'estrena de 'La guerra del planeta de los simios', repassem una de les sagues més longeves del cine

Micos amb més de 7 vides

D'alguna manera inesperada, mentre ens preguntàvem quants superherois caben en una pel·lícula de Marvel, i quants actors calbs, en una de 'Fast & Furious', les noves pel·lícules sobre 'El planeta dels simis' s'han anat convertint en la saga més substanciosa i rellevant de blockbusters del cine actual. I ho han aconseguit abanderant una idea com a mínim original: que els primats són els herois, i els humans mereixem l'extinció.

Fem memòria: 'El origen del planeta de los simios' (2011) va introduir un virus patogen capaç d'atorgar una intel·ligència superior als micos i, al mateix temps, d'aniquilar bona part de la humanitat. Posteriorment, 'El amanecer del planeta de los simios' (2014) va mostrar una minvada espècie humana lluitant per conservar la supremacia i fomentant la confrontació amb uns enemics que només volen que els deixin tranquils.

'El planeta dels simis' (1968)

BÈSTIES HUMANES

I ara, mentre aprofundeix en aquest conflicte, 'La guerra del planeta de los simios' ens mostra tots dos bàndols cada vegada més desesperats, l'un disposat al genocidi per evitar ser superat per l'altre en l'escala evolutiva. En el procés, el director Matt Reeves retrata els humans com bèsties que vigilen amagats en les ombres, mentre que els simis mai abans havien generat tanta empatia.

'Regreso al planeta de los simios' (1970)

El contrast li serveix per meditar sobre el que ens fa humans, i sobre si el futur ens podria deparar la mena d'aberrant retrocés al primitivisme que imaginava la pel·lícula que ho va començar tot: El planeta dels simis (1968), història d’uns astronautes que recalen en un planeta de goril·les parlants que resulta ser la Terra en el futur. ¿Sona ridícul? Ningú va riure al veure la pel·lícula i contemplar Charlton Heston agenollat sobre la sorra, cridant i maleint mentre de lluny, gairebé enterrada a l’oceà, s’entreveu l’Estàtua de la Llibertat. Allò feia por.

'Huida del planeta de los simios' 1971

Fins i tot els que no han vist la pel·lícula coneixen aquestes imatges. Al cap i a la fi, 'El planeta dels simis' es va convertir en fenomen pop absolut; i, en un temps en què l’única sèrie cinematogràfica d’èxit era la protagonitzada per 007, va donar origen a una saga que avui dia inclou vuit pel·lícules més i un parell de telesèries i diversos còmics i novel·les i un videojoc. Per bé o per mal, així mateix, va ser una de les primeres pel·lícules que va utilitzar el concepte de marxandatge: abans que els ninotets de Chewbacca, van existir els de Cornelius.

'La rebelión de los simios' (1972)

TEDIÓS 'REMAKE'

La saga, això també se sap, va anar clarament a menys una vegada Heston en va sortir, i el tediós i confús 'remake' 'El planeta de los simios' (2001) va semblar ferir-la de mort. La falta d’entusiasme que va precedir l’estrena d’'El origen del planeta de los simios', doncs, va ser més que comprensible. Ningú esperava que, com el mico Caesar (Andy Serkis) i els seus, les noves pel·lícules anirien guanyant cada vegada més en intel·ligència i capacitat emocional. L’èxit que han aconseguit gràcies a això torna a demostrar la capacitat de seducció aparentment inesgotable que aquests primats exerceixen sobre nosaltres.

'La conquista del planeta de los simios' (1973)

UNA GUERRA SANTA

¿D’on prové aquesta capacitat? D’entrada, i almenys des que el làtex va ser superat –fa riure revisar les velles pel·lícules i veure Roddy McDowall embotit en un vestit de pèl i una pròtesi que amb prou feines li deixava obrir la boca–, els simis són presències cinematogràfiques realment imponents. I el cert és que aquestes històries fan el que la bona ciència-ficció hauria de fer: posar-nos un mirall davant perquè vegem les nostres misèries.

'El planeta de los simios' (2001)


La pel·lícula original va parlar de religió i prejudicis de classe, i després les seves successores ho van anar fent de la carrera armamentística –'Regreso al planeta de los simios' (1970)–, la cultura de la celebritat –'Huida del planeta de los simios' (1971)–, l’explotació racista –'La rebelión de los simios' (1972)–, el valor del pacifisme –'La conquista del planeta de los simios' (1973)– o els excessos de la ciència –'El origen del planeta de los simios'–. I la nova pel·lícula ens presenta McCullough (Woody Harrelson), un tirà que descriu el conflicte amb els seus enemics com una guerra santa i que, a més d’aniquilar els simis, pretén construir un mur gegant per defensar-se dels que s’oposen als seus plans destructors. És clar.


Però hi ha d’haver algun altre motiu per explicar que fins i tot directors com Peter Jackson, Oliver Stone i James Cameron estiguessin a punt de dirigir la seva pròpia pel·lícula de simis. ¿Per què ens resulten tan atractius? Potser perquè compartim amb ells un 95% de material genètic i, al mateix temps, són animals salvatges. Aquí radica el seu poder de fascinació: són com el nostre jo primitiu. «Hi ha un simi arraulit dins de cada home», deia algú a La rebelión de los simios, i probablement és cert. I per això seguirem fent pel·lícules sobre ells.