El Periódico de Catalunya

Dissabte 20 gener 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

CONCERT

Matthew McDaid: quan el vent et murmura cançons (i motivacions)

El jove cantautor folk irlandès establert a Rupit presenta 'Off the beaten track', del segell Great Canyon Records

Matthew McDaid interpreta en acústic 'Whispering winds'.

Matthew McDaid interpreta en acústic 'Whispering winds'.CAMILA TOVAR TRUJILLO

Escoltes el folk costumista del jove artista de Belfast Matthew McDaid i poc sospites que el seu català pugui tenir un accent que ja voldríem molts barcelonins. Ho entens quan t'explica que amb 11 anys es va instal·lar amb la seva família a Collsacabra (Rupit, Osona). Encara que una lectura més poètica podria ser que va ser el vent el que li va murmurar que en aquestes terres trobaria la inspiració (i l'empenta) necessàries per emergir com a cantautor.

'Whispering winds' és la cançó que tria per cantar en acústic i una de les més encomanadisses del disc 'Off the beaten track' que l'11 de gener presentarà a la sala Rock Sound de Barcelona. I no estarà sol: actuarà amb el seu sextet i comptarà amb dues convidades, Núria Moliner (Intana) i Joana Serrat, que l'ha ajudat en les mescles del compacte juntament amb el guitarrista Àlex Vivero (integrant del seu grup).

'Whispering winds', explica McDaid, va néixer com una carta d'ajuda per a un amic que no se sentia còmode on vivia ni amb la seva vida i va acabar adquirint aspectes filosòfics per expressar que "no tot és per sempre", que "hem de disfrutar de les coses bones, acceptar les dolentes i, sobretot, tirar sempre cap endavant i seguir el camí que ens marqui el vent".

Però no només la lletra va evolucionar, també el ritme. "Vaig arribar a l'estudi amb les cançons superestructurades però una vegada allà vaig veure que 'Whispering winds' no funcionava. Tenia una vestimenta swing que no em convencia. Vam estar fins a les dues de la matinada lluitant i al productor Victor Valiente se li va ocórrer provar un altre patró de bateria, canviant així completament la cançó. Un bon productor, una mirada externa, és qui aconsegueix això: quan hi ha un dubte, quan el músic topa amb una paret, t'ho resol millor que tu mateix, que coneixes massa bé les teves cançons".

Texto Alternativo

Matthew McDaid, després de gravar el seu acústic.CAMILA TOVAR

Un altre nom clau per entendre la dimensió de l'àlbum és l'enginyer canadenc Harris Newman (Arcade Fire), l'encarregat de les mescles. "Ell va aconseguir el vernís, el color que necessitava el disc. Perquè el disc ja comptava amb molt bons músics i Newman ens hi va posar l'última brillantor".

VOCACIÓ PRECOÇ

Matthew sempre va saber que seria músic. "Amb 6 anys em quedava absort davant de la tele veient els videoclips de la MTV: llavors em flipaven Eminem, el rap… [no busquis cap reminiscència d'aquest estil en el seu cançoner]". A casa seva, explica, sempre s'escoltava molta música, i de tot tipus. "Els meus primers records són Cat Stevens i Manu Chao [tampoc esperis trobar cap referència al mestissatge].

Amb 13 anys, segueix relatant, li van comprar la primera guitarra i va començar a estudiar "de forma autodidacta". "Bé, hi va haver només una època en què no sabia què fer amb la meva vida. Va ser quan el meu pare se'n va anar a treballar com a marí mercant i jo vaig anar a l'Atmella de Mar a estudiar Nàutica. Quin fracàs: vaig aguantar a classe tres mesos".

McDaid va debutar discogràficament amb l'epé autoeditat 'Crowded by silence', cinc cançons amb què va aconseguir que la revista 'MondoSonoro' el col·loqués com el sisè millor disc estatal de folk.

Després, va ser ell mateix qui va picar a les portes del segell Great Canyon Records. "Buscava un sensible a l'escena folk i amb ambició internacional. A Catalunya no acabava de trobar el meu lloc".

Matthew McDaid té en marxa tres formats per a les seves actuacions: la de butxaca, en solitari, guitarra i veu -"¡mai falla!"-; en quartet, i amb tot el sextet, més rocker i amb violí i violoncel. Les seves pròximes cites són: el 27 de gener, al Teatre Cirvianum (Torelló); el 23 de febrer, al Centre Cívic La Guixa (Vic) i l'1 de març, al Festival El Mini (Olot).

Texto Alternativo

Quan li demanem al jove de 23 anys que descrigui el seu estil musical, la primera paraula que li ve al cap és el folk. I després, més tímidament, afegeix country. "Sempre m'ha agradat i fa un any que escolto molt aquest estil. Al principi, jo mateix era reticent a tocar-lo. No estava preparat. Escrivia cançons de country i quan les assajava amb la banda, el guitarrista feia els típics acords i jo li demanava que parés. Ara, ja no".

El folk (amb harmònica inclosa) el rock i certa psicodèlia són les eines amb què Matthew converteix les seves emocions en melodies. I a les seves lletres hi ha dos temes recurrents: la naturalesa i el repte. "Escric dsobre el que conec", explica. ¡I que bé ho fa!