El Periódico de Catalunya

Divendres 24 novembre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

MÚSICA

Andrés Suárez: quin mal que va fer Walt Disney

El cantant gallec és «intens fins a dir prou», admet, per culpa de la factoria animada. Amb 'Desde una ventana' li va prendre a Shakira el número u

Andrés Suárez interpreta en acústic 'Dama que pinta en el sur'.

Andrés Suárez interpreta en acústic 'Dama que pinta en el sur'.FOTO: RICARD FADRIQUE VÍDEO: SANDRA HINTERDORFER

«Soc intens fins a dir prou. Walt Disney ens va fer molt de mal: fixa’t en mi, en tota la droga de la seva factoria que he arribat a absorbir per cantar el que canto», riu el cantautor gallec Andrés Suárez. La frase queda totalment confirmada en una de les seves noves composi­cions titulada... Walt Disney: «Le tocará ser hombre al viejo Peter Pan.../ Una sirena llora por algún Tarzán, / (no hay libros en la selva).... / Y no hay vagabundo que no busque una dama en un bar. / Creía que Notre Dame no te asustaba, / que al sexo le crecían mentiras / si al beso despertabas...».

Texto Alternativo

Andrés Suárez, a l'estudi. RICARD FADRIQUE

Al tímid artista que va desbancar l’explosiva Shakira del número u a les llistes de vendes amb 'Desde mi ventana' així que el va treure al mercat, se li ha obert de bat a bat un lluminós panorama musical ¡i literari!, ja que a la tardor debutarà com a escriptor.

En aquestes ocupacions està embracat mentre compta els dies per a la gira que començarà al Perú (11 d’agost), que inclourà un doblet a Madrid (va esgotar en un tres i no res les entrades del Teatro de la Luz del 23 d’octubre) i que a Barcelona no arribarà fins al 25 de novembre (sala BARTS).

A Más allá de mis canciones (Penguin Random House) relatarà la gènesi de 15 de les seves peces, amb epílegs que firmaran amics com Javier Ruibal, Víctor Manuel, Santi Balmes, Santi Alcanda, Carles Francino... il·lustracions de Marta Bellvehí.. «Totes les meves lletres són reals, relats besats. I vull explicar amb un llenguatge poètic què va passar i em va impulsar a compondre temes com Rosa y Manuel: com van viure l’Alzheimer els meus avis!». ¿Data de publicació? 5 d’octubre.

En estos menesteres anda enfrascado mientras cuenta los días para la gira que empezará en Perú (11 de agosto), que incluirá un doblete en Madrid (agotó en un visto y no visto las entradas del Teatro de la Luz del 23 de octubre) y que a Barcelona no llegará hasta el 25 de noviembre (sala BARTS).

Andrés Suárez, que quan se’n va anar a Madrid va començar tocant al metro –la recaptació no arribava per a la despesa del bitllet– i ja va viure com un somni ser teloner de Javier Ruibal, va acabar ell convidant el seu ídol al multitudinari concert que va oferir al Palacio de Vistalegre de Madrid al costat d’altres com Serrat. De fet, els cita fins i tot (i no només a ells) en una de les seves noves cançons, 'Que levante la mano'.

NEN ENAMORADÍS

A Desde una ventana la (meravellosa) veu convidada és Rozalén, a Desamiga. I crida l’atenció la peça Ahí va ella. «L’única de les meves cançons amb un final no real però sí feliç». «De petit m’enamorava molt. A l’institut ho vaig passar fatal. Em sentia un incomprès. No em trobava a mi mateix. I en aquells anys d’Extremoduro, li robava versos a Robe, o a Juan Luis Guerra –quisiera ser un pez, canta de sobte– i els hi regalava a la guapa guapíssima de la classe. Així que em va agafar per imaginar-me què passaria si anys després aquell amor que et neguen (sort que en aquella època no existien les xarxes socials perquè estaria en un psiquiàtric) té un gir inesperat. Si ella, arrugada en la seva tristesa, demana després el teu amor.

Però llavors ell respon: ‘Tard’». Després d’aquest descarat espòiler, Andrés explica com va reaccionar el públic per primera vegada davant «aquesta justícia poètica»: «Vaig sentir més d’un noi deixar anar: «¡Bé, que es foti!». 

DE PANTÍN AL MÓN

'Mi pequeña historia' d’Andrés Suárez (així va titular el seu disc anterior) s’està convertint en una cosa gran. Del petit poble de Pantín al món (a Llatinoamèrica el fenomen s’estén). I aquesta tímida (i sempre intensa) veu d’autor ha trobat el seu merescut lloc. Des de la seva finestra Andrés Suárez no pot veure el món ideal que cantava Aladdín. El seu és un univers molt més ­real i especial.