El Periódico de Catalunya

Dilluns 23 octubre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Nobook: Naranjito i la cuina grafitera

Un restaurant diferent que treu el cap taronja i cridaner amb una oferta de cuina de carrer 'indoor'

Nobook: Naranjito i la cuina grafitera

Quan després de dinar al Nobook vaig penjar un vídeo a Instagram, vaig tenir diverses respostes: citaven David Muñoz i StreetXo. Per WhatsApp, al mateix David li van semblar "evidents" les similituds. A mi també, així que ho vaig preguntar al cuiner de l'establiment, Mariano Citterio. 'Aló', Mariano, ¿què hi dius? "El concepte no és meu, no el vaig ­crear. Però la carta sí que és meva: no hi ha cap plat que s'assembli. Soc un seguidor de David. M'encanta el que fa".

Superada la part administrativa explicaré que em va agradar el Nobook, tot i que no suporto la música eixordadora, els uniformes taronja estil presidiari desassosseguen i en alguns plats s'hi han de bandejar els elements superflus. ¿Què em va agradar? La singularitat de l'oferta en una Barcelona monòtona, el potencial de Mariano com a xef (ex-Disfrutar) i els còctels, amb algun excés escènic, d'Andreu Estríngana.

Un dels propietaris és el cuiner Iker Erauzkin, que dirigeix el menjador semisecret del costat, l'Uma, "espai exclusiu i de reduïdes dimensions", segons expliquen a la web.

Vaig seure a la barra ("una barra on passen coses", va deixar anar Mariano) i, davant meu, la cuina oberta i del color de Naranjito després d'estavellar-se contra la paret. .

Nobook

Provença, 310 bis Barcelona
No accepten reserves per telèfon: nobook.es
Preu mitjà (sense vi): 30-35 €

Em vaig entretenir contemplant els emplatats. Els cuiners tiraven línies de salsa sobre papers parafinats. Una altra usuària d'Instagram, al veure el citat vídeo, va escriure: "Like a graffiti!!". D'acord: podria ser un títol. Vaig pensar en StreetXo, cert, però també en les celebèrrimes postres de Grant Achatz (de l'any 2010), una pinya colada amb rom que va creixent davant els comensals amb desenes d'elaboracions.

Cuina de carrer 'indoor' (sí, això tan estrany), em van saludar amb un excel·lent ceviche de verat amb neu de xili groc. Bo i porc: bocata cruixent amb gambes, porc ibèric i maionesa de 'miso' (li sobrava la decoració de gambetes). Sense deixar les gambes, va aparèixer la bona sopa thai amb el seu punt de picant i un 'dumpling' farcit del crustaci. Bon punt per al pop arrebossat amb crispetes, acompanyat per 'choclo', crema de blat de moro i 'huitlacoche' (m'estalvio la broma del nom: 'pop corn').

Excel·lent salsa anticuchera per a la vieira, en companyia de moltes altres coses. Aquí apareixia el forat negre del Nobook: uns complements anul·laven els altres. Passava, sobretot, amb la llauna dels 'makis' de salmó en tempura: un embolic (i això que es tractava d'un servei amb valor sentimental per a Mariano). Impossible saber què era el principal i què el secundari.

Vídeo ID:
4091186

El peix mantega amb praliné i pomelo (per a mi una combinació desencertada) patia d'un altre mal: la ­inestable petxina que el sustentava.

Quatre còctels: rom, llima, cogombre i menta (bo), margarita embotellada (original, encara que hi sobrava la flor 'sechuan button' a la vora de la copa perquè adormia els llavis); vodka, remolatxa i gerd, i, l'últim, pinya colada per acompanyar les úniques postres, amb la mateixa fruita caramel·litzada i crispetes nitro de coco.

Si el que t'agrada és la quietud, les estovalles blanques, l'entrecot i el cambrer amb corbatí, és millor que no hi entris.

EL+

La personalitat i la complexitat d'un estil poc habitual.

EL-

L'excés d'elements en un plat, que confonen.