El Periódico de Catalunya

Dissabte 23 setembre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

La Taverna dels 11: gran plaer a preu petit

Rubén Ruiz i Cristina Coromí defensen la cuina de barri en un microrestaurant de 22 metres quadrats

La Taverna dels 11: gran plaer a preu petit

Rubén Ruiz i Cristina Coromí, en el microrestaurant La Taverna dels 11.MÒNICA TUDELA

La Taverna dels 11 està situada al número 11 del carrer de Tavern i disposa de ­seients per a 11 persones. Ocupa 22 metres quadrats, que és el mateix que 11 + 11. Tot i els números, no hi ha divagacions cabalístiques en aquest microrestaurant (estil garatge com Blavis), sinó resignació i funcionalitat: els estalvis no donaven per més.

Em xiva l'existència del menjador de butxaca -no hi ha taula, sinó barra rectangular- Roger Solé Jové, perruquer i gastrònom. Cristina Coromí és una festa, i la seva parella i cuiner, Rubén Ruiz, un home que sap el que vol i quins són els límits (no els actuals, és clar, massa exigus).

Embarcada en l'inexistent moviment Nova Cuina de Barri (La Forquilla, Petit Pau), La Taverna ofereix ­plaer a preu petit: 10,95 euros el menú. Vull tastar la carta, però no puc resistir-me a l'arròs amb pollastre i naps de la Cerdanya que forma part dels plats del dia. Una mica pujat de sal, compleix en intenció.

L'especialitat són els molletes que els envien des de l'empresa San Roque, a Antequera. A la població andalusa, els fabricants deuen estar desbordats, de tanta demanda d'aquest bocata que ha passat de l'àmbit local al general, del bar al restaurant finolis.

La Taverna dels 11

Tavern, 11. Barcelona
T.: 699.89.16.48
Menú de migdia: 10,95 €
Preu mitjà (sense vi): 15 €

Mollete Power, o Mollete Poder. El Rubén treballa les mides i 12 varietats, quatre de gurmets. Mossego el de cua de vaca, formatge Stilton i pera, i és bo bo. Un guisat d'altura ficat entre pans. Aquí hi ha cuina. "M'agrada molt el pa, el pa tendre. La idea era preparar un entrepà diferent", bocateja el Rubén.

Segueixo amb una croqueta -més rodona que el·líptica- de pollastre d'Artesa de Segre gairebé sense beixamel: en el croqueteig s'abusa dels lactis, que donen com a resultat cossos estovats. Braves -de veritat: piquen- en cassoleta, patates amb pell cobertes amb romesco i pisto. I unes ortigues de Cadis arrebossades -que difícils de trobar a la ciutat- amb ratlladura de llima per refrescar. De postres, 'pannacotta'. No es pot demanar més a 22 metres quadrats.

He begut una copa de Cupatge 2014 i una altra de Comalats 2014, també disponible en versió 'bag in box' de La Festival. Bag in box: La Taverna hi cap a dins.

El Rubén, que va ser foc i cendra en hotels i en l'efímer Bar Nou, ensenya una llibreta amb les ensenyances més importants de la seva vida: les receptes de l'àvia Carmen, cordovesa com el seu pare. Àvia que cuina o cuinava a Sant Feliu de Llobregat: "De petit, jo no menjava verdures. El més verd era una oliva". Ara verdeja i l'hi deu a la Carmen, així com les llenties ("quan em mori, deixaré de menjar-ne") amb comí i espècies, el pollastre, la manteca colorá, el cocido, els callos.

EL+

Pensar els 'molletes' com un contenidor de guisats, com un contenidor gurmet.

EL-

L'espai, encara que forma part del repte de tirar endavant una bona cuina.

L'esperit de la guisadora està molt present en aquest calaix gastro. Hi ha una altra àvia que també es diu Carmen, aquesta de la Cristina, que tocava la caça amb bon tret. El Rubén s'enorgulleix de ser el dipositari del coneixement cinegètic.

La casa és petita, però els productes que ofereixen són grans: anxoves d'El Xillu, embotits de cabra de Donum Deus, pastissos de Foix de Sarrià, cafès d'El Magnífico. A la Barcelona dels 'cutrepisos', la plenitud del microrestaurant.