El Periódico de Catalunya

Dilluns 23 octubre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

TRADICIÓ DOLÇA

Es busca crema catalana

Cinc xefs que broden aquestes postres ens recomanen restaurants on disfrutar-les

Es busca crema catalana

 ALBERT BERTRAN

Si hi ha un plat tradicional tradicional del receptari català, és la crema de Sant Josep, pròpia de dies assenyalats. Però gairebé ja no es prepara a les cases i es veu cada vegada menys als restaurants, encara que hi ha un dia de l’any que es consumeix més que altres: el 19 de març, Sant Josep. D’aquí ve el seu nom (a França fan la 'crème brûlée', que és similar).

Aquest any, Sant Josep caurà en diumenge, demà passat, i aprofitant la proximitat de la data hem demanat a cinc cuiners que la broden als seus restaurants que ens recomanin a quins altres establiments la disfruten. No està de moda, i resulta més difícil trobar-la boníssima. Per això li hem posat el cartell d’'Es busca'.

Els nostres 'caçadors' de crema catalana són Carles Gaig, Fermí Puig, Nandu Jubany, Josep Maria Freixa i Oriol Ivern, a qui vam suplicar que ens passés la sensacional i original recepta de la que serveix al seu restaurant, Hisop (¡de tòfona!). Només els hem posat com a condició que no diguin el nom dels col·legues que surten en aquest reportatge.

Sembla senzilla de fer (començant pels ingredients: llet, rovells d’ou, sucre, midó de blat de moro, pell de llimona i canyella), però no tothom la sublima com aquests xefs, que tenen el paladar entrenat per detectar altres cremes catalanes 'top'.


NANDU JUBANY (CAN JUBANY)

«La meva crema catalana no és gaire espessa. Porta suc i pell de taronja i una miqueta de sal (ni pell de llimona ni canyella). Me la va ensenyar la meva sogra. L’acompanyo amb carquinyolis i la regalo per Sant Josep. Recomano les de la Fonda Sala (Olost) i L’Aligué (Manresa)».


CARLES GAIG (GAIG)

«La meva és una mica diferent. La vaig innovar fa 30 anys: els mateixos ingredients però desestructurant-la i fent una espuma amb el sifó. Recomano la de l’Hispània: clàssica clàssica, em recorda la de la meva mare i està feta amb productes irreprotxables. L’altra és la de Dolcet, a Alàs (al costat de la Seu d’Urgell), on ja anava quan feia la mili».


FERMÍ PUIG (FERMÍ PUIG)

«Jo he copiat l’espuma de crema catalana dels Adrià, bona i lleugera. I assenyalaria dos restaurants que la broden: Senyor Parellada, que la fa des de temps immemorials, així que més testada impossible; i 7 Portes, que prepara una gran crema. Fora de Barcelona, tothom parla bé de la de Fonda Xesc, a Gombrèn.


JOSEP MARIA FREIXA (FREIXA TRADICIÓ)

«M’agrada preparar la crema catalana a la manera tradicional. Destacaria la de la meva àvia, que la feia amb 24 rovells d’ou i dos grams de midó de blat de moro per a quatre persones. L’hi vaig copiar a ella i el meu fill Ramon la va aprendre de mi, així que recomano la del meu fill i la de Ca l’Isidre, que és molt tradicional».


ORIOL IVERN (HISOP)

«Potser és friqui recomanar la del restaurant AG d’Estocolm, a prop del que tinc a la ciutat, Matkonsulatet. Fan servir molts productes catalans però no fan només cuina catalana. De Catalunya em quedo amb la de la Granja Dulcinea per una qüestió emocional (hi anava a berenar amb els meus pares quan era petit) i la boníssima espuma de crema catalana de La Mar Salada: lleugera i amb tocs cítrics».