El Periódico de Catalunya

Dimarts 19 setembre 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

CREPS I OSTRES

"Allons enfants de la patrie..."

No cal ser francès per celebrar el 14 de juliol. Barcelona té uns quants racons on és fàcil deixar anar un 'Oh là là!'

No es tracta de posar-se a cantar «allons enfants de la patrie, le jour de gloire est arrivé!», ni de recrear la presa de la Bastilla a la plaça de Sant Jaume i assaltar l'ajuntament o la Generalitat, o tots dos a la vegada (a molts de ganes no els en falten), però el 14 de juliol és una bona excusa per evocar aquells veïns que, potser si no arriba a ser pel Timbaler del Bruc, que segons la llegenda era de Santpedor (potser va ser avantpassat de Guardiola), s'haurien quedat per aquí.

Potser aquell tambor els va fer fugir cames ajudeu-me, però, en el fons, sempre han estat molt a prop, amb aquell aire colonialista que a la cuina sempre deixa bon gust. I res millor que la festa nacional de França per dedicar-los un petit homenatge. Hi ha molt per triar, però aquí teniu unes quantes recomanacions.

CREPERIE BRETONNE

La més antiga de la ciutat. El seu nom obeeix a l'origen d'aquesta especialitat, la Bretanya, on les creps se solen acompanyar amb sidra. Molts barcelonins les van tastar per primera vegada (les dolces però, sobretot, les salades) en aquest petit local que ha sobreviscut a tot (Balmes, 274).

L'aventura va començar el 1969, quan no hi havia ni una sola crep a la ciutat, i aquí hi ha com a testimonis les velles fotografies i els retalls a les parets, amb aquest aire antic que li donen un encant especial davant els molts altres locals que han aparegut.

Entre els que també val la pena destaca Les Tres Pommes (Aragó, 150), un altre dels veterans (20 anys), i que té una àmplia oferta de 'galletes', que no són el mateix que les creps encara que ho semblin (la diferència és la farina, de blat o de blat sarraí). Si hi ha un dia que a França li surten les creps per les orelles no és el 14 de juliol sinó el 2 de febrer, La Chandeleur, una festa religiosa en què es mengen en família i amb amics.

AU PORT DE LA LUNE

Un petit racó de França al centre de Barcelona. Un imprescindible que va superar el difícil tràngol d'una mudança obligada. Va passar de la Boqueria al carrer més francès de la ciutat (encara que per desgràcia uns quants locals han tancat) i, amb quatre anys a l'esquena a la seva nova casa (Pau Claris, 103) manté una clientela fidel de la mà de Guy Monrepos.

Té molt bons menús ('Formule­' en diuen, que per alguna cosa són francesos) i una àmplia carta que seduiria el personatge la fotografia del qual dona la benvinguda a l'entrar: Serge Gainsbourg. «Je t'aime...moi non plus».

GOUTHIER

Fa 20 anys van començar a distribuir ostres («vam introduir la cultura francesa a Barcelona quan només hi havia la gallega», diu la propietària Silvia Perpiñá) i ho segueixen fent, però des de fa 10 també les serveixen en una encantadora plaça de Sarrià (Mañé i Flaquer, 8). De totes classes. Dotze varietats en plena temporada (la majoria franceses, evidentment, incloses les de la seva explotació a la conca de Marennes-Oléron) que es poden degustar a gust de cadascú o amb un tast vertical (en un coral de disseny) maridada amb vi. «Però es poden prendre amb cervesa», comenta.

I no només d'ostres viu Gouthier. I encara menys des que ha ampliat el local i la carta, amb plats i platillos més elaborats. Una bona manera d'acabar la festa (la personal, no la de França, que també) és amb unes postres que no deuen ser nouvelle cuisine, però que segur que et deixen nou: ostra al mojito.