El Periódico de Catalunya

Dimarts 23 gener 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

VEREDICTE POPULAR

Aquests són els 10 millors restaurants oberts el 2017

Els lectors d''On Barcelona' han votat el seu propi 'top ten' en una enquesta per internet

Aquests són els 10 millors restaurants oberts el 2017

ELISENDA PONS

Els més de 18.000 vots dels lectors reunits a l'enquesta d''On Barcelona' ha deixat com a resultat el 'top ten' dels millors restaurants oberts a Barcelona el 2017. Tots ells havien sigut visitats prèviament per Pau Arenós, crític gastronòmic d'aquesta casa que va fer la preselecció.


Texto Alternativo

Òscar Manresa, en el seu nou projecte, Casa Leopoldo, que codirigeix amb Romain Fornell. JOAN PUIG

1. Casa Leopoldo

Els records vinculats a Casa Leopoldo són multitud i gairebé tots amarrats a la figura de Manuel Vázquez Montalbán. En la meva primera vegada va tenir molt a veure el fraternal Daniel Vázquez Sallés, i rememoro, un segle després, el temor a aquell Raval que encara era el Xino, amb drogues i fumanxús (el perill, sempre allà, esperant encara avui una part del barri). Vázquez Montalbán se'n va anar (Carvalho segueix); Rosa Gil, la propietària, el va vendre, i els restauradors i cuiners Òscar Manresa i Romain Fornell... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

El xef Víctor Ferrer, al menjador Slow de Bicnic. JORDI COTRINA

2. Bicnic

Abans de pedalejar a Bicnic, Víctor Ferrer va fer molts quilòmetres gastronòmics sense mallot groc ni culot, un 'tour' professional que va passar per Madrid, Avinyó, París i Sant Celoni, fins que es va retrobar amb la memòria familiar al colmado Betlem, que va pertànyer als seus oncles i que ell ha modernitzat amb unes tapes contemporànies. Associat amb... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

Pau Roca, Gerard Belenes i Pol Puigventós, a Lluritu. CARLOS MONTAÑÉS

3. Lluritu

De Lluritu em van cridar l'atenció dues coses. El nom, una vulgarització del peix conegut com a 'llorito' ('Xyrichtys novacula') i el subtítol: 'marisqueria desenfadada'. Després vaig saber que en el negoci hi havia tres amics que van compartir pupitre: Pol Puigventós, Gerard Belenes i l'actor Pau Roca. Quan els vaig conèixer em va agradar la rotunditat de l'ideari i que haguessin pensat a fons cada element, inclosos els inútils tovallons de baret. Vaig intentar convèncer-los perquè... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

El cuiner César Bellido i alguns membres del seu equip, a la barra de cebiches. CHRISTIAN MORALES

4. Yakumanka

M'estic traient l'addicció a les croquetes, una cosa que en aquesta ciutat és impossible perquè la temptació del somnífer es presenta a cada carta. Vaig entrar a Yakumanka amb la seguretat que era un espai lliure d'estupefaents, però Gastón Acurio havia insistit al seu soci Alonso Ferraro -al capdavant del local amb Mari Carmen Morales- i al cuiner César Bellido que era necessari disposar-ne, almenys, d'una. Al capdavall estàvem a Croquelona. La vaig provar sense interès i va resultar que... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

Rakel Blasco, Pato Zucarini i Marc Santamaria (dreta), a la barra a l'entrada de Final Feliç. JORDI COTRINA

5. Final Feliç

Marc Santamaria i Rakel Blasco sabien que dir Final Feliç al seu nou restaurant tindria conseqüències. De moment, lleus. Ningú ha entrat a buscar-hi sexe, però sí que va travessar les portes de vidre una dona preguntant si era una perruqueria. La senyora va fer una perversa associació d'idees. A la portada de la carta, més gotes d'humor groc, en aquest cas... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

Rafa Peña i Jaime Tejedor .JOAN CORTADELLAS

6. Rilke

El poeta Rainer Maria Rilke (1875-1926) dona nom a aquest principal del carrer de Mallorca que en el passat va ser el restaurant Beltxenea. Pregunto sobre el nom a Enric Rebordosa, del Grup Confiteria,que amb el Grup Kafka han reformat aquesta meravella amb subtilesa. El que és vell és nou sense estridències. La resposta està en la claraboia de la cocteleria i en... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

Albert Adrià (esquerra) amb Oliver Peña, Cristina Losada i Marc Álvarez. ELISENDA PONS

7. Enigma

Albert Adrià és conscient que al minut d'obrir, Enigma s'ha convertit en això que els 'horteres' anomenen 'hot spot', o el lloc-al-qual-s'ha-d'anar. Que serà carn i os i moll de revistes especialitzades i de fantàstics i futuristes reportatges -també en les publicacions d'interiorisme- i que els acèrrims exigiran les tres estrelles de cop i que els votants de The World's 50 Best demanaran tanda i que els telèfons de les reserves provocaran rampes. Albert Adrià ho sap, per això... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

El cuiner Stefano Mazza. FERRAN NADEU

8. Last Monkey

Last Monkey: l'últim mico. Així se sent, de forma irònica, Stefano Mazza, xef en la jungla de Sant Antoni. L'últim a arribar i amb una de les ofertes més sucoses que he tastat últimament. Preu petit, carta petita, restaurant petit, cuina diminuta (4,5 metres quadrats: en l'oferta de treball va demanar un 'pica', un 'rentaplats' que no tinguessin gaire volum). Satisfacció gran. Plats-asiàtics-segons-un-italià-a-Barcelona-des de-fa-17-anys. És a dir, amb... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

Romina Reyes, Héctor Barbero i Pau Pons (darrere), en una de les dues meitats de L'Artesana.JOAN PUIG

9. L'Artesana

Intenció ja des del nom: L'Artesana del Poblenou, en record de la cooperativa fundada el 1876 i desapareguda el 1994. Aquest restaurant la reivindica amb el logo, la col·laboració (tres socis: Pau Pons, Héctor Barbero i Romina Reyes) i els preus populars, amb un menú de 12,50 i una mitjana de carta de 20 euros (sense beguda). Les butxaques dels ciutadans ja són tan estretes que molts diran que... LLEGIR MÉS


Texto Alternativo

Carles Abellan, flanquejat pel seu fill Tomás i el xef Arnau Muñío. CARLOS MONTAÑÉS

10. La barra de Abellan

La Barra de Carles Abellan són les barres. Una davant de l'altra, com si els comensals, cara a cara, estiguessin a punt del debat. Enmig de les barres, la planxa i les graelles: la japonesa i la basca, i els cuiners, i els cambrers.

En dies de ple deuen necessitar un urbà d'aquells antics, amb xiulet, salacot i guants blancs, per ordenar el trànsit de plats i ampolles. Los tamborets de pell són senyorials i còmodes, acollidors de culs nobles. L'atmosfera és... LLEGIR MÉS