El Periódico de Catalunya

Dissabte 24 juny 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

OCELLS URBANITES

9 llocs on observar aus a vista d'humà

Si ets dels que pensen que a Barcelona només hi ha coloms, t'equivoques. El catàleg urbà d'aus inclou més de 200 espècies

Josep Albert Navarro-Mas, terratinent del municipi de Sants, va escriure el 1787 que a l’àrea de Barcelona era possible observar flamencs, perdius, piocs salvatges, cignes, faisans, xurres, fredelugues i becades. La urbanització va canviar per sempre la riquesa ornitològica, és cert, però no va acabar mai amb ella.

Malgrat el soroll, la contaminació i el tràfec constant, hi ha moltes aus que consideren Barcelona un ambient acollidor. Això és degut a la menor presència de depredadors i a la disponibilitat permanent d’aliment i aigua en escombraries i estanys, així com per la seva posició estratègica dins de la ruta migratòria que segueix la costa. Barcelona manté així mateix àrees pròximes en un nivell de conservació acceptable o esplèndid –delta del Llobregat i les serres de Collserola i Marina–, té una temperatura una mica més alta del que s’esperaria per la seva situació geogràfica i compta amb edificis alts que poden funcionar com a talaies on col·locar nius i observar el territori. «La ciutat crea espais per a la vida sense proposar-s’ho», resumeix Margarita Parés, responsable de Biodiversitat de l’ajuntament, a la seva obra Guia de la Natura de Barcelona.

Al marge dels coloms, fins i tot hi ha espècies oportunistes que han arribat a densitats superiors a les que solen presentar en el medi natural o rural, com garses, merles, busqueretes capnegres, gavians argentats, tórtores turques, falciots, bernats pescaires, cotorres o verdums, entre moltes altres. Amb una mica de paciència, l’observació no defrauda mai.

—1—

L'edèn metropolità

DELTA DEL LLOBREGAT

Les llacunes del delta del Llobregat són un destí immillorable per veure aus aquàtiques com l'ànec collverd.

Després de resistir miraculosament el més gran dels assetjaments humans –el catàleg de les últimes dècades inclou carreteres, l’ampliació de l’aeroport, el desviament del riu i una successió d’abocadors descontrolats–, el delta contempla el futur amb cert optimisme gràcies a diversos projectes de conservació i la catalogació com a espai protegit. La zona constitueix actualment la principal zona humida de Catalunya entre els Aiguamolls de l’Empordà i el delta de l’Ebre. I pel que fa al nombre d’aus catalogades, no té res a envejar-los.

Els espais naturals del delta del Llobregat, un ecosistema molt variat que combina llacunes, platges i dunes, ambients fluvials, cultius agrícoles i pinedes, són sens dubte el millor destí per a qui vulgui observar aus sense allunyar-se en excés del nucli urbà de Barcelona. Es tracta d’un verger «el màxim exponent del qual són les aus aquàtiques», destaca el biòleg Ricard Gutiérrez, responsable de la web www.rarebirdspain.net i autor del llibre Quan i on veure ocells a Catalunya.

Gutiérrez explica que al delta hi van aus que fugen del fred europeu i venen a passar l’hivern, com el morell de plomall, diversos xarxets, l’ànec cullerot i una infinitat d’anàtids més, i les que arriben a la primavera per criar i passar-hi l’estiu, com camallarges, gavines d’Audouin i abellerols. També hi ha les sedentàries, presents tot l’any, com els cabussons collnegres, els roncaors, els ànecs blancs i els cabussons emplomallats.

Gutiérrez recomana dues vies per tenir un primer contacte amb el delta: una són les llacunes del sistema Remolar-Filipines, a les quals es pot accedir en cotxe amb un petit trajecte a peu, i l’altra és la zona de Cal Tet i la desembocadura, comunicada amb la L-9 del metro i després una passejada a peu molt agradable d’uns 45 minuts. Als dos emplaçaments hi ha punts condicionats per a l’observació. El Consorci del parc ofereix visites guiades per a grups.


—2—

La llera en recuperació

PARC FLUVIAL DEL BESÒS

L'esplugabous pertany a la família dels ardeids i es pot observar en entorns fluvials.

La instal·lació de depuradores i els treballs per naturalitzar la llera estan donant els seus fruits en el que abans va ser una claveguera metropolitana. Al parc fluvial s’han citat unes 225 espècies. «La zona té una important funció com a àrea de descans i alimentació enmig de la trama metropolitana», destaca Xavier Larruy, ornitòleg de referència al Besòs. Larruy destaca tres punts d’interès molt diferents. El primer és la desembocadura, on s’aturen aus pròpies del litoral, incloent-hi l’escassa gavina d’Audouin. El segon, la zona d’ús públic entre el pont del tren i el pont del Molinet, especialment al marge dret, on s’observen blauets i diversos esplugabous. Finalment hi ha la zona de canyars de depuració entre Santa Coloma i Montcada, la més salvatge i amb un entorn bastant natural. L’Àrea Metropolitana de Barcelona organitza activitats guiades.


—3—

Un catàleg de cotorres

PARC DE LA CIUTADELLA

Les cotorres argentines arriben a formar bandades de 40 i 50 exemplars al parc de la Ciutadella.

El parc més gran de Barcelona acull diverses aus que són rareses a la resta de la ciutat, com una parella de corbs, un gran dormidor hivernal de gralles i una població sedentària d’oques (a la font), enumera l’ornitòleg Ricardo Ramos. No obstant, potser el més sorprenent és la diversitat de psitàcides, la família dels lloros, espècies exòtiques que s’han aclimatat a la vida urbana. Al marge de la cotorra argentina, omnipresent fins a formar vistoses bandades de 40 i 50 exemplars, es poden observar cotorres de Kramer, aratingues mitrades i, més rarament, aratingues de cap negre i de cap blau i lloros del Senegal. No cal buscar-los: es veuen i se senten fàcilment. Moltes d’elles crien a la Ciutadella, diu Ramos, «aprofitant l’abundància de palmeres i la gran disponibilitat de menjar (especialment dàtils, però també molles de pa i fruits del lledoner)».


—4—

Un balcó a prop del mar

JARDINS DE MONTJUÏC

Les millors èpoques per observar els xoriguers són la tardor i la primavera.

El Jardí Botànic de Barcelona, on ocasionalment es fan activitats ornitològiques, i altres racons de Montjuïc són emplaçaments molt recomanables per als aficionats perquè combinen una situació pròxima al mar, òptima per veure espècies en migració, i uns ambients forestals variats, destaca Abel Julien, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). «És un entorn natural bastant bo no només per la tranquil·litat, sinó perquè molts dels jardins estan estratificats, amb herba, arbustos i arbres de diverses mides. No és un simple parc amb gespa».

En el cas concret del Botànic, Julien destaca la cria de nombroses aus forestals, com cinc espècies de mallerengues, així com tudons, pardals, pardals moliners i tallarols. Als penya-segats del Morrot es veuen falcons i xoriguers. «Les millors èpoques són la primavera i la tardor», conclou.


—5—

Gavines i altres aus marines

PARC DE DIAGONAL MAR

Els terrenys de l’antiga fàbrica Macosa, al front marítim de Barcelona, acullen des de l’any 2002 una gran promoció immobiliària i un parc «situat en una posició estratègica per a les aus que arriben seguint la costa i busquen refugi», resumeix Ricardo Ramos. Aquest ornitòleg, veí del barri, ha documentat a la zona 115 espècies diferents en 15 anys de detallat recompte.

L’abundància d’aigua, els espais oberts i el copiós menjar –la vegetació és molt variada– es combinen per fer del parc un immillorable reclam. Es poden observar, per exemple, gran diversitat de gavines (nou espècies) i ardeids (la família del bernat pescaire), així com ànecs collverds, corbs marins, oques, blauets i infinitat de tudons. «El millor és col·locar-se a prop dels tubs del llac major i allunyar-se dels gossos».


—6—

Rapinyaires en migració

PARC DE COLLSEROLA

A la Feixa dels Ocells es pot observar la mallerenga, entre altres espècies.

A finals d’estiu, durant els mesos de setembre i octubre, milers d’aus procedents del nord sobrevolen la serra de Collserola buscant territoris més càlids on passar l’hivern. «Segueixen els corrents tèrmics, planant, i per això passen per aquí», explica Marta Doñoro, biòloga i tècnica de comunicació del parc natural.   

Al Turó de la Magarola, una de les millors talaies per observar aquesta migració litoral, s’avisten i identifiquen durant els dos mesos més de 2.000 rapinyaires, especialment aligots vespers –sempre els més abundants–, xoriguers, arpelles, esparvers i falcons mostatxuts. Els censos es realitzen en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). A la web del parc de Collserola es poden descarregar diferents materials divulgatius per identificar les espècies, consultar les estadístiques dels últims anys i localitzar el punt d’observació.

Al marge de la migració, Doñoro explica que els atractius ornitològics de Collserola es mantenen tot l’any amb les seves espècies forestals i sedentàries. A l'agenda del parc figuren totes les activitats. Per exemple, a l’hivern es pot anar a la menjadora artificial de la Feixa dels Ocells, a l’antiga masia de Can Coll, ara reconvertida en centre d’educació ambiental, on s’han instal·lat uns miradors per observar la multitud de petits ocells que van al lloc (entre els més habituals figuren pit-rojos, merles, tallarols, mallerengues de diversos tipus, raspinells, pinsans i verdums). Es tracta d’una zona agrícola no cultivada amb una petita bassa d’aigua. A prop del Centre d’Informació hi ha un altra menjadora que, a més, incorpora una web que funciona de forma permanent excepte els dies festius. «Després, la primavera és potser la millor època per fer itineraris pel parc –conclou Oñoro–, perquè és el moment de la cria i les aus canten més».


—7—

Forestals a la ciutat

PARC DEL PUTXET

El nom científic del corb de mar és 'Phalacrocoraz carbo'.

Ens trobem en una porció del massís de Collserola que ha sigut engolida per la trama urbana. Per aquest motiu, explica l’ornitòleg Jordi Cebrián, al Putxet «és possible trobar aus típiques d’ambients forestals poc habituals en altres barris». Grans arbres (pins, cedres, oliveres) i arbustos amb fruits comestibles ofereixen refugi i aliment a mallerengues, tallarols, pit-rojos, cotxes cua-roges i puputs, entre altres espècies.

Cebrián, que ha vist 90 espècies diferents durant dècades d’observació, destaca la presència de xoriguers, esparvers i falcons, tres rapinyaires que van a la zona a buscar preses, encara que al mateix temps lamenta la gran quantitat de gossos que campen al seu aire i destrossen nius entre la vegetació. «El millor per observar aus és venir a primera o última hora», comenta. Les vistes de Barcelona són magnífiques.


—8—

Falcons en vol

PLAÇA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

«Aquest ambient tan humanitzat té més atractius del que podria semblar a primera vista», comenta Sergi García, ambientòleg de l’associació Galanthus. I l’estrella és, sens dubte, la parella de falcons que crien en una de les torres del temple. García, que participa en el programa de reintroducció de l’espècie a Barcelona, explica que és fàcil observar les rapinyaires fent vols, «fins i tot sentir perfectament els seus gralls», especialment a la primavera. «El mascle actual és nascut a Barcelona, mentre que la femella és un exemplar no anellat, nascut fora», precisa.

També destaca que a la plaça, entre tipuanes i pins, hi ha un sotabosc «bastant ben conservat» que dona refugi a petites aus que aprofiten l’abundància de fang i les engrunes deixades per la gent. Hi ha, per exemple, pardals (tot l’any), tallarols capnegres, merles i tudons.


—9—

Les llacunes ressuscitades

AIGUAMOLLS DE MOLINS DE REI

El martinet blanc és una de les aus que es poden observar en aquesta zona.

L’antic meandre del Llobregat de Molins, que es va perdre el 1969 al construir la A-2, ha renascut en forma de dues llacunes artificials –reben una aportació constant d’aigua de pous– envoltades de tamarius, pollancres, oliveres i canyars. I amb elles han tornat les aus.

Sergi Sales, que des del 1999 realitza a la zona censos ornitològics, ha documentat 170 espècies diferents, incloent-hi fotges, corbs marins, orenetes, abellerols i gran varietat d’ardeids (agrons i esplugabous) i anàtids (ànecs, cabussons). El més curiós és que les aus han adaptat la seva activitat al tràfec de la pròxima autopista: «Canten més al capvespre i de nit, quan hi ha menys soroll», explica Sales. Per accedir-hi, el millor és arribar al parc de la Mariona i després caminar 10 minuts cap al sud, passant el túnel de vianants de la B-23. Existeix un camí perimetral per recórrer les llacunes a peu o en bicicleta.


A L'ÚLTIMA

Val més un ocell (de paper) a la mà

Així et podràs envoltar d'aus fins i tot si ets un ornitòleg d'estar per casa