El Periódico de Catalunya

Dilluns 21 agost 2017

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

CUITAT ON

Un camí de Santiago format 'hipster'

És tot un pelegrinatge artístic de pis en pis. Hi ha quatre espectacles, quatre salons i un públic itinerant. És la base de Hors Lits

Un camí de Santiago format 'hipster'

OWEN DAKIN

Plaça de la Virreina. 19.45. Es forma una rotllana per generació espontània, flop, així que s'hissa un cartell. "Hors Lits", s'hi llegeix. Un noi i una noia ratllen noms d'una llista com si estiguessin a la porta d'una festa privada. 1, 2... 27. "¿Què feu?", pregunta una passejant amb el to inquisitiu de Sálvame. "És un itinerari per quatre espectacles artístics", respon David acostant-li el cartell. Això vol dir que tota aquesta gent es colarà ben aviat al saló de quatre desconeguts.

"4 actes artístics, 4 pisos i un públic itinerant", resumeixen els flyers. És la base de la xarxa internacional Hors Lits. Ja s'ha estès per més de 20 ciutats. A Barcelona l'organitza l'associació Colectivo Suelto. Avui celebren la seva desena edició amb un recorregut doble: dos dies, dues rutes per nit. És a dir: un centenar d'espectadors vagant per Gràcia com si fessin un camí de Santiago format hipster. Camines, camines, arribes a un pis, t'apoltrones al saló i et trobes envoltat de teatre, dansa, poesia. Un artista va arribar a actuar al forat d'una escala. ¿El més estrany? "Ho veuràs avui", avança David.

David va començar venint d'espectador, va cedir el seu pis i va acabar involucrant-se en Colectivo Suel­to. Són 12 socis. "Som pocs, però implicats", apunta Milie al seu costat. ¿El seu objectiu? "Afavorir l'accés a les arts des d'una perspectiva intercultural".

Milie i David donen instruccions al públic de carrer com al teatre: "Apagueu els mòbils", "no flaix", "silenci a les escales". Comença el pelegrinatge darrere el cartell, com una horda de turistes però sense xancletes amb mitjons blancs.

ARTISTES FINS I TOT AL LAVABO

Arribem al primer portal. Tots són pisos cedits per amics o espectadors. Una veïna fa cara de broma amb càmera oculta al topar-se amb la plaga de desconeguts. Entres al saló, t'asseus al sofà i acabes en un comiat de soltera a l'anglesa. És a dir: amb titoles al cap. És el microteatre immersiu de Two Sisters. El públic acaba jugant al jo mai amb glops de vi. 20 minuts i al carrer.

Texto Alternativo

Two Sisters, durant el seu improvisat comiat de soltera a l'anglesa. OWEN DAKIN

Següent pis. Al 4t. Una altra vegada directes al saló -aquest, més senyorial- mirant de reüll com un voyeur. Les Lloronas fan una depurada lliçó de com plorar -justifiquen- "els herois de la nostra societat a qui ja no plora ningú: empresaris, polítics, estafadors". Per plorar de riure. Comèdia format domèstic digna d'un teatre.

Texto Alternativo

Dues de Les Lloronas abracen dos espectador per ensenyar com es plora de manera exemplar en un funeral. OWEN DAKIN

Al següent pis -ja tirant a loft de catàleg- et trobes artistes fins i tot al lavabo. N'hi ha cinc pul·lulant des de l'entrada fins a la cuina. Un d'ells és el fundador de Hors Lits, Leonardo Montecchia. 'Crónicas marcianas', es diu la peça. Injecció de teatre físic, dansa, 'impro', 'performance'.

EL+

Sorprèn a parts iguals l'espectacle i l'entorn. Són actes artístics immersius.

EL-

Que només en puguin organitzar dues edicions a l'any.

Queda el més sorprenent. A l'últim pis t'embenen els ulls abans d'entrar. Tan inquietant com eficaç. El públic escolta sense distraccions com reciten poemes des de la cuina americana amb olor de crispetes. Poemas negros, de Huilo Ruales. Els espectadors itinerants acabaran la nit segrestats al carrer per un parell de clowns. Ningú arqueja les celles"T'obre la ment de l'espectacle comercial -apunta Raquel, una espectadora-. I tots els diners van als actors". 15 euros per persona. "Ens hem d'acostumar que la cultura no és gratis -apunta Milie-, sobretot quan no hi ha subvencions".