El Periódico

DESAPARICIÓ D'UNA ICONA DEL ROCK DE SEATTLE

Mor Chris Cornell, pioner de l'era grunge

El cantant de les bandes Soundgarden, Audioslave i Temple of the Dog mor als 52 anys i la policia treballa amb la hipòtesi del suïcidi

Mor Chris Cornell, pioner de l'era grunge

FERRAN SENDRA

JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

Dijous, 18 de maig del 2017 - 10:24 CEST

La mort, dimecres a la nit, de Chris Cornell, figura carismàtica del rock sorgit als EUA als 90, ha impactat pel seu caràcter «sobtat i inesperat», com va apuntar el seu management. Qui v a ser cantant i principal compositor de Soundgarden, que va portar l’esquerp rock de Seattle a la indústria multinacional abans que Nirvana, va morir a Detroit als 52 anys per causes desconegudes. La policia treballa amb la hipòtesi del suïcidi.
Cornell havia actuat aquella nit a la «rock city», així s’hi va referir en el seu últim tuit, amb un recital en solitari, un mes després de publicar l’orquestrat single The promise, cançó de la pel·lícula del mateix títol, al voltant del genocidi armeni. Un amic el va trobar hores després al terra del lavabo de la seva habitació de l’hotel, el MGM Grand Detroit, amb una cinta al voltant del coll.

PROJECTES SIMULTANIS

El músic de Seattle (hi va néixer el 20 de juliol de 1964) combinava el treball individual amb Soundgarden, banda ressuscitada el 2010 després de 13 anys. Els últims temps havia pres part en les reunions de dos grups més, Temple of the Dog (gira el 2016) i Audioslave, amb el qual va participar, el 20 de gener a Los Angeles, en un concert anti-Trump.
Soundgarden es va formar el 1984 i tres anys després va publicar l’epé Screaming life, producció primerenca de Jack Endino, que després va firmar el debut de Nirvana, Bleach. Aquell disc curt i el següent, Fopp, els va llançar l’icònic segell Sub Pop, associat a les albors del rock de Seattle, i l’estrena llarga, Ultramega OK (1988), va ser publicada per una altra escuderia indie, SST Records.
Temps d’incubació del fenomen grunge, en què Soundgarden va representar la sintonia del llegat postpunk (Killing Joke, Bauhaus) amb el rock dels 70: riffs hereus de Led Zeppelin i dinàmiques pesades a l’estil de Black Sabbath, que, dotades d’un halo místic, lluïen acabats més aparatosos que els garatgers de Mudhoney o els més punk Nirvana. Amb
Louder than love (1989), va esdevenir la primera banda d’aquella escena fitxada per una major, A&M. La van seguir Badmotorfinger (1991) i la seva obra més popular, Superunknown (1994).

AMB GUNS N’ROSES

El seu rock obscurantista va pescar fans als caladors del hard i el metall: gires com a teloners de Guns n’Roses (Sevilla, 1992) o Skid Row. Amb un Chris Cornell que exercia de front-man poderós i torturat, amb una veu d’amplis registres, des d’un robust baríton fins als crispats tons aguts. En paral·lel, va muntar Temple of the Dog amb membres de Pearl Jam, banda llavors en construcció, que va deixar un únic disc dominat per mitjos temps fondos i melòdics.
Després de la dissolució de Soundgarden, el 1997 (un any abans, el grup va passar pel Pavelló del Vall d’Hebron), va emprendre una carrera en solitari com a cantautor elèctric matisat (amb cançons com You know me so well, que va il·lustrar els crèdits de Casino Royale) que va conviure amb Audioslave, vigorosa aliança amb membres de Rage Against the Machine. L’abril del 2016, Cornell, que el 1999 va actuar sol a L’Aliança de Poble Nou, es va mostrar per últim cop a Barcelona, al Liceu (Suite Festival) amb un recital acústic en què va repassar cançons dels seus grups i etapes, així com versions dels Beatles, Dylan i Prince.
Imatges de l’últim concert que va fer a Detroit ja són a Youtube, com la interpretació del seu clàssic Black hole sun. I, també, un fragment de la que va ser la seva última cançó del setlist, Slaves and bulldozers.

Piqué insistió en su deseo de ser presidente del Barcelona, aunque no lo ve "a corto plazo"