El gremi està d'enhorabona. A la família teatral se li il·lumina la cara i se li eixampla el somriure. Entre tanta notícia negra està bé que n'hi hagi una amb tots els colors de l'arc iris. Les xifres que ha donat aquesta setmana l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) mostren ben clarament -els números canten- que els espectadors no han deixat d'assistir-hi, i que, fidels al seu afany, continuen buscant en el teatre el que no troben en altres manifestacions artístiques. I així, al llarg del 2011, s'han acostat als teatres en un nombre que suposa un 8% d'augment respecte a l'any anterior. Però és que les xifres de l'any anterior (en plena crisi) ja eren millors que les de l'altre anterior (les albors de la crisi), i aquestes millors que les de l'anterior de l'anterior (presagi de crisi). En resum, que marquem tendència alcista. A veure si se n'assabenten els de Standard & Poor's.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 56 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Vull tenir els peus a terra: de crisi, del que se'n diu crisi, d'haver-n'hi n'hi ha. I el sector la pateix, només faltaria. I hi ha atur, com en altres sectors. I preocupació. I nervis. Però resulta paradoxal que els mateixos dies que es publiquen notícies de retallades greus -que obliguen fins i tot a la reducció i/o supressió d'activitat en alguns teatres-, se'n coneguin també altres de molt més optimistes. Convé, doncs, matisar.

Les retallades es produeixen per part de l'Administració pública i afecten els teatres (públics) que en depenen més. Altres teatres depenen majoritàriament de l'espectador que es retrata a la taquilla (encara que rebin ajudes més o menys puntuals), i en això és clar que no hi ha hagut retallada; sinó al contrari, el que hi ha és un bon afegit.

En terminologia 080 Barcelona Fashion podríem dir, doncs, que en el teatre es porta la faldilla llarga, encara que alguns, talla que tallaràs, s'entestin a voler imposar la minifaldilla.

Qüestió de cicles

Llarga o curta, no és la faldilla el que importa. El que importa és saber que, com en la moda, tot és qüestió de cicles. Que s'ha de resistir. I veure-les venir. I que no tot està a les nostres mans. Perquè tal com escriu Wislawa Szymborska, premi Nobel 1996 -tristament morta aquesta mateixa setmana-, en un dels seus millors poemes: «Som fills d'una època / d'una època política. / Tots els afers, teus, nostres, vostres / diürns, nocturns / tots són afers polítics. / ... / Ser o no ser, heus aquí el problema. / I, digues: ¿Quin problema, estimat? /

Un problema polític».