El Periódico

ART EN ACCIÓ

L'arquitectura forense, al Macba

Un equip d'investigació liderat per Eyal Weizman reconstrueix els llocs on es violen drets humans o es vulnera el medi ambient

L'arquitectura forense, al Macba

JUAN LUIS ROD

ESTER TORRAS / BARCELONA

Diumenge, 30 d'abril del 2017 - 10:00 CEST

Els arquitectes forenses no examinen cadàvers ni busquen indicis d’assassinat, però són capaços d’aportar proves sobre crims d’Estat que poden quedar invisibles i ocults en l’anomenada era de la postveritat. Aquest és l’objectiu de Forensic Architecture, un petit equip d’investigació creat el 2010 amb seu a la Universitat de Londres que intervé en casos en què es violen els drets humans o es vulnera el medi ambient.
 

El treball d’aquest col·lectiu es recull a l’exposició 'Forensic Architecture'. Cap a una estètica investigativa, d’Eyal Weizman (creador del grup). La mostra es va inaugurar dijous passat al Macba, en el marc de La Internationale, una confederació de sis museus europeus que per primera vegada van estrenar exposicions de forma simultània.
 

«¿Què fa una exposició com aquesta en un museu?», va preguntar Weizman retòricament. L’arquitecte va equiparar un museu a un fòrum i va recordar que el terme llatí forensis inclou aquesta noció de fòrum, «un espai públic on es poden fer visibles les coses». La mostra es divideix en tres àmbits diferents: 'Proposició' reuneix els mètodes i principis de l’arquitectura forense, a la vegada que planteja els seus problemes i limitacions; 'Investigacions' és l’estudi de set casos contemporanis, i el 'Centre de Naturalesa Contemporània' indaga en qüestions relatives al medi ambient.
 

'Forensic Architecture' resconstrueix fets controvertits amb maquetes, cartografia interactiva i audiovisuals

 Juntament amb un equip format per arquitectes, cineastes, advocats, artistes i científics, Weizman reconstrueix fets controvertits mitjançant maquetes, cartografia interactiva i material gràfic i audiovisual. Aquestes proves les presenten davant de tribunals internacionals, en col·laboració amb oenagés, per revelar violacions dels drets humans en països com Síria, Israel, el Pakistan o l’Afganistan.
 

«Tots els casos donen visibilitat a espais que no tenen suficient representació política», va explicar Ferran Barenblit, director del Macba. Un exemple d’això són els atacs de l’aviació russa a un hospital d’Alep. Forensic Architecture va rebre les imatges registrades per les càmeres del centre i, davant la negació dels fets per part del Kremlin, van construir una rèplica de l’hospital col·locant cada càmera al seu lloc gràcies al testimoni de metges i infermeres.
 

Barenblit va assegurar que aquesta exposició planteja una pregunta molt clara: ¿Pot l’art canviar el món? «Sí –va constatar–, perquè pot ajudar que l’entenguem millor i que d’aquesta manera tingui un efecte real sobre la societat».

Su primer agente, Horacio Gaggioli, revela que su llegada al Barça solo se debió a "las circunstancias de la vida"