L'autodestrucció de Hedda Gabler té moltes cares. I David Selvas, recolzant-se en l'àgil adaptació de Marc Rosich, aposta per la més actual al Lliure de Gràcia. Fins al punt que el personatge de l'obra d'Ibsen fa un gir radical. De la freda, maliciosa, excèntrica i cruel protagonista sacsejada pel tedi vital, es passa a una histriònica, accelerada, provocativa, seductora però sempre insegura heroïna tràgica. El seu comportament, estimulat pel consum de drogues, és el propi d'una consentida adolescent que no s'atura davant de res a l'hora de desenvolupar els seus poderosos mecanismes de seducció.

Un moment del muntatge de l'obra d'Ibsen.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 70 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La revisada visió del personatge i del drama, situant-lo en un àmbit actual diferent del d'Ibsen, sembla feta a mida d'una desinhibida Laia Marull, que s'entrega sense reserves al seu rol. Des de la seva aparició en escena fins al final -es dispara un tret poc d'acord amb el nou traç psicològic del personatge-, aquesta Hedda vampiritza els que l'envolten. Tots ballen al seu ritme en aquest muntatge que es presta a tots els debats que vulguin sobre la seva concepció, però que funciona a la perfecció.

L'escenografia de Max Glaenzel contribueix a crear un àmbit idoni per al desenvolupament del drama. Allà s'ubica el matrimoni que acaba de tornar de la seva lluna de mel, format per l'insegur acadèmic Jörgen Tesman (un bon Ernest Villegas) i Hedda Gabler, desesperada per l'error que ha comès al casar-se.

RETAULE DE PERSONATGES / Les aparicions de la tia que els ajuda a muntar el niu (Àngela Jové) i de Thea (sòlida Cristina Genebat), companya d'institut de Hedda que ha abandonat el seu marit per unir-se a l'escriptor i exalcohòlic Ejlert Lovborg, comencen a donar cos a la trama. El jutge Brack, obsessionat per Hedda (encarnat per Selvas, que substitueix amb solvència el lesionat Francesc Orella), i el citat Lovborg (magnífic Pablo Derquí) completen aquest retaule de personatges d'una producció que incideix en molts temes però sobretot en la dificultat d'aconseguir la llibertat per portar una existència d'acord amb les pròpies idees.