El Periódico

Apunts

Tots a una en el dret a l'accés a la cultura

Dissabte, 16 de febrer del 2013

Eppur si muove. I no obstant es mou. Les paraules que va pronunciar en el seu moment Galileo Galilei vénen com l'anell al dit. Galileu es referia a la Terra, que es mou al voltant del Sol, tant si es vol, com si no es vol. El que es mou ara és una marea de tots els colors. Marea blanca, la de la sanitat. Marea verda, la dels docents. I Marea roja, la de la indústria cultural que aquesta mateixa setmana ha passat a l'acció. (Ja hi va haver una Marea negra, de nefast record en els seus efectes, origen d'una reacció ciutadana que té molt a veure amb el que està passant ara mateix).

Dilluns passat va tenir lloc al Teatre Victòria de Barcelona una assemblea de treballadors de la cultura amb la finalitat d'organitzar-se en plataforma reivindicativa i elaborar un programa d'acció que contempla aixecar la veu, parlar alt i clar, i aparcar un silenci passiu que corria el perill de confondre's amb resignació callada.

Van ser els primers passos d'un moviment social que es proposa evitar la paralització de la vida cultural del país i aconseguir, entre altres coses, encara que aquesta de manera urgent, que l'IVA de cines i de teatres torni on solia estar, és a dir, al 8% de fa uns mesos en lloc del 21% irracional i salvatge amb què es pretén aniquilar el sector. Tots a una en la defensa d'un dret ineludible: l'accés a la cultura.

Seria bo que a aquesta marea s'afegissin també -com està passant ja en la sanitat i l'educació- els consumidors de la cultura, tan perjudicats com els que la generen. I que les marees s'ajuntin i els colors es confonguin. «Aquesta marea ha de ser de molts colors, de tots els ciutadans, perquè serveixi per canviar les coses», va dir la cineasta Rosa Vergés a l'assemblea.

Un tsunami

Aquest és el camí: una marea, i una altra, i una altra, i una onada gegant, i una altra més alta encara, i fins i tot un tsunami que arrasi amb els que volen convertir aquest país en un erm. Carregats de raons i animats pel recent èxit del «Sí que es pot» hipotecari, s'ha de lluitar també contra el desnonament de ments i de voluntats.

Els primers passos ja s'han fet al Paral·lel barceloní, el mateix lloc on cent anys enrere se sentien altres veus i altres reivindicacions, com queda patent a l'exposició El Paral·lel 1894-1939 que esgota els seus últims dies d'exhibició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Si no l'han vist, vagin corrent a veure-la. I al sortir, afegeixin-se a la marea abans que aquesta els arrossegui. Perquè és marea alta i ve amb força.

El colegiado canario dio su versión de la jugada en la que no concedió un claro gol legal al Barça en el Villamarín