Rafael Ábalos va aparcar l'advocacia i va irrompre en la literatura juvenil amb la potent, premiada i exportada a 25 països fantasia de Grimpow. Ara aquest malagueny d'Archidona (1956) assumeix el desafiament de debutar en la novel·la per a adults amb El péndulo (Plaza & Janés), un thriller ple de paranoies conspiratives a nivell mundial ambientat a Nova York. Al llibre es reflexiona sobre la por, el desassossec i la incertesa davant la fallida del sistema capitalista, l'inici d'una nova era i l'existència de poders ocults que mouen els fils del planeta.

L'escriptor Rafael Ábalos, fa uns dies a Barcelona. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 64 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

«Déu és aquí i és un de nosaltres», diu el missatge apocalíptic trobat al cadàver d'un home negre penjat a la seu de les Nacions Unides a Manhattan. A l'entrada de l'edifici oscil·la el gran pèndol que dóna títol al llibre, «símbol del caràcter cíclic de la vida» i que, com la història mateixa, fluctua «entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l'amor i l'odi». Gràcies a ell, Ábalos planteja «un joc narratiu amb la novel·la d'Umberto Eco El pèndol de Foucault», que el va animar a especular sobre «la teoria de la influència maçònica en la creació de l'ONU».

LA POR DE L'INDIVIDU / «Vull explicar fins a quin punt el sistema està en fallida real i de quina manera les societats occidentals estem en una fase de transformació que derivarà en noves formes d'organització política, econòmica i social. Estan amenaçades per perills invisibles, els mercats, grups de poder, de pressió, que tenen una influència decisiva», alerta l'autor.

Ábalos reflecteix la por de l'individu davant d'aquesta conjura: «Ens crèiem que el sistema era etern, inamovible i ara veiem que l'amenaça apocalíptica que suposa la pèrdua de la felicitat i l'estabilitat que hem aconseguit és molt real». Però encara hi ha esperança, afegeix Ábalos. I la personifica en el personatge d'una periodista cultural que desitja ser mare soltera i que és víctima de la crisi de la premsa. «La cultura ens permet sobreviure, entendre el món i evitar ser manipulats» i el periodista és el «símbol de la recerca de la veritat, és l'únic que pot controlar que la informació que arriba al ciutadà sigui veraç. És molt perillós que a internet qualsevol es converteixi en informador, perquè ningú té la garantia que no siguin manipuladors».