Fa ja gairebé una dècada, Joan Miquel Oliver em deixava anar: «El que jo vull explicar a les cançons és tot allò que no es pot explicar amb paraules». I posava com a exemple el següent vers: «Les coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descongelat». Per més que ens esforcem a concretar les sensacions que evoca el que canta Pau Debon a Dins aquest iglú (soledat, abandonament, neguit...), deia el mallorquí, res serà tan potent i eloqüent com la mateixa imatge d'un iglú descongelat. «¡I això és la poesia!», exclamava.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 57 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Els adults tenim la mania de voler entendre-ho tot. I això, en la música, a part d'impossible és fins i tot contraproduent. Just aquí és on els nens ens porten avantatge. La seva mirada innocent els permet disfrutar plenament de cançons que a nosaltres, tan suspicaços i suposadament preparats, ens desarmen. En lloc d'acceptar l'estocada emocional que ens provoca una imatge poètica, ens posem a la defensiva. Intentem comprendre-la i... fracassem.

Pregunti-li al seu fill per què li agrada tant Antònia Font i potser ell tampoc ho sabrà raonar. Millor. Però miri els seus ulls quan canta allò de: «Bamboo, ets tu, aigua de fruites, tiramisú». Vostè, en clamorós fora de joc, i ell, xipollejant en una platja africana envoltat de tauronets simpàtics i taral·lejant amb molta facilitat aquestes melodies tan juganeres i senzilles. No és casualitat. Antònia Font és un grup nascut per agradar. Això ja ho va decidir Oliver el primer dia.

D'aquí uns anys, el seu fill farà l'ESO, potser una carrera, aprendrà a defensar-se amb la seva intel·ligència i moderarà, sense advertir-ho, aquella beneïda innocència que avui li permet bramar «¡No me das miedo, Carmen Consuelo!» i entendre-ho tot (a la seva manera, només faltaria) només amb dues pistes: un llapis d'Ikea i un pistatxo, uns canaris sedentaris i unes àguiles marines (més putes que les gallines)... Sí, un dia el seu fill serà tan llest com vostè. Una llàstima, escolti.