Després de la taquillera Spanish movie, Javier Ruiz Caldera (Barcelona, 1976) llança un gest als anys 80 amb la seva nova comèdia: Promoción fantasma, en la qual de la mà d'Alexandra Jiménez, Raúl Arévalo i Carlos Areces narra l'odissea d'uns espectres tancats de per vida al col·legi on van morir.

El director de 'Promoción fantasma', Javier Ruiz Caldera, fotografiat en uns cines de Barcelona. GUILLERMO MOLINER

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 56 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-Raúl Arévalo confessa que ell, a l'institut, era un gra ambulant. I Carlos Areces, un grassonet a qui no agradava fer gimnàstica i que no tenia res de líder. ¿Vostè?

-No era gaire diferent d'ells. La veritat és que no crec que ningú que es dediqui al cine hagi sigut un ídol de masses a l'institut. En el meu cas, reconec que estava molt preocupat per la meva virginitat. Em pensava que no la perdria mai.

-Després de l'institut, vostè va estudiar a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), d'on han sortit il·lustres directors. ¿Què té aquesta escola?

-El que qualsevol escola ha de tenir, que et donin càmeres i que et diguin: «Vés-te'n al carrer a rodar les teves històries». Les coses funcionen així. S'aprèn a rodar rodant. El que té de bo l'Escac és que et donen material i un grup de gent que vol fer el mateix que tu: fer cine. Cada setmana hem de rodar un curt. Els meus mil primers errors els he comès fent curts a l'Escac.

SEnDPromoción fantasma és una comèdia, però llança dards als problemes del sistema educatiu actual.

-És que crec que les bones comèdies han de tenir una segona lectura que serveixi per criticar una mica. Si fas una comèdia i ningú se sent atacat, alguna cosa has fet malament.

-¿És veritat que, en cine, és més difícil fer riure que fer plorar?

-Doncs no ho sé. Els crítics diuen, efectivament, que és molt difícil fer comèdies. No obstant, la nostra tasca té zero reconeixement. És una contradicció.

-¿No el veurem als Goya, doncs?

-Segur que no em donen un Goya. Vaja, és que ni hi hem enviat la pel·lícula. El nostre premi és una sala plena de gent rient.

-¿Ni tan sols anirà a la gala?

-No sóc acadèmic. A mi m'agrada anar de festa, però amb els amics.

-Vostè també s'ha dedicat a la publicitat. ¿Ja viu del cine?

-Home, abans em guanyava més bé la vida, però prefereixo viure amb menys recursos però fent pel·lícules. No és fàcil. A vegades s'han de tenir altres feines, fins i tot algunes d'inconfessables. Però jo he tingut sort. També és que necessito molt poc per viure.