elPeriódico.cat

Una de les tendències del nou cine fantàstic, avançada per títols como ¡Olvídate de mi! (2004), Primer (2004) o Monsters (2010), són les pel·lícules que utilitzen la ciència-ficció com a pretext per aixecar una història complexa, en què l'element fantàstic és el motor i l'excusa per parlar de l'éssser humà. En aquesta edició del festival de Sitges coincideixen diversos títols (molt diferents entre si) que s'ajusten a aquest plantejament: Eva, Extraterrestre, en certa manera Melancholia i la interessant Another Earth, una de les pel·lícules de la secció oficial a concurs que es van poder veure ahir.

El director nord-americà Mike Cahill, fotografiat ahir a Sitges. DIEGO CALDERÓN

Més informació

• L'Àsia en quatre ítems
• Apocalipsi a Barcelona

• Tags: Oci i Cultura

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 59 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 10 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Pel seu autor, el nord-americà Mike Cahill, aquesta tendència obre noves vies a «un gènere que havia estat segrestat pels efectes digitals. La utilització -afegeix- de la fantasia com a pretext per parlar de la condició humana, en aquest cas de temes com la culpa i l'esperança, em semblava una idea molt bonica». Format com a documentalista, el director planteja en el seu primer llarg de ficció una situació amb infinitat de possibilitats per al gènere: el descobriment de l'existència d'una rèplica exacta de la Terra. Però, en comptes d'abordar-la des d'una òptica purament fantàstica, ho fa amb els codis del melodrama. Cahill, que firma una pel·lícula de realisme estilitzat, se serveix d'aquesta premissa per plantejar amb lucidesa i emoció com actuaria l'home, en què canviaria la seva forma de ser i de comportar-se, si sabés que pot ser millor, que en un altre lloc existeix una versió millorada de si mateix.

LA MÀGIA D'OCELOT / En una jornada marcada per la varietat, també es van poder veure The mortician (que aspira al premi paral·lel Òrbita), discretíssim híbrid de thriller suburbial i melodrama amb un 3D imperceptible, i dues pel·lícules importants de la secció oficial a competició: Les contes de la nuit, una proposta d'animació en què el francès Michel Ocelot (Kirikú i la bruixa) juga amb les dues dimensions i el 3D per compondre un emotiu homenatge a l'art d'explicar històries, i un dels títols asiàtics a concurs. Es tracta de la pel·lícula xinesa The sorcerer and the white snake, el més nou del veterà hongkonguès Tony Ching Siu-Tung, responsable de la trilogia inaugurada amb Una història xinesa de fantasmes (1987) i que ahir va rebre una Màquina del Temps.

Protagonitzada per Jet Li, és un combinat psicotrònic i infantil d'aventures èpiques, arts marcials, romanticisme i humor de poca volada. Té una arrencada simpàtica per esbojarrada, però es torna esgotadora pel seu excés d'efectes digitals i la tosquedat d'aquests.