Pel món circulen moltes còpies de la Monna Lisa, el quadro sobre el qual s'han elaborat més teories a causa del seu enigmàtic somriure. ¿Però quantes d'aquestes obres es van pintar al taller de Leonardo da Vinci? Que se sàpiga, una. I feia anys que estava penjada a les nobles parets del Museu del Prado. No obstant, ningú en sospitava l'origen. Fins ahir.

'La Gioconda' de Leonardo, a l'esquerra. A la dreta, la del Prado i un detall de la restauració.

'La Gioconda' de Leonardo, a l'esquerra. A la dreta, la del Prado i un detall de la restauració.

'La Gioconda' de Leonardo, a l'esquerra. A la dreta, la del Prado i un detall de la restauració.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 50 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Se la coneixia com La Monna Lisa del Prado i tenia la mateixa mida que l'original. No obstant, hi havia tres diferències. Primer: el dibuix era més nítid. Segon: la cara de la noia incloïa celles. I tercer: el quadro no tenia paisatge. Fins aquí, tot perfecte. Una còpia més de La Gioconda exposada a la pinacoteca de Madrid, en una esplèndida sala amb altres obres d'altíssima qualitat. Fa dos anys, el Museu del Louvre es va interessar per La Monna Lisa del Prado. El museu parisenc volia fer una gran exposició sobre Leonardo (que s'inaugurarà el març vinent) i el quadro madrileny els va semblar interessant. Prou per demanar als seus col·legues del Prado que estudiessin i restauressin l'obra.

El que van descobrir els tècnics va ser sorprenent: no era una simple imitació de La Gioconda, sinó que es va pintar al mateix taller de Leonardo. L'autor es desconeix, però, probablement, es tracta d'algun pupil del geni del Renaixement, que va pintar l'obra al mateix temps que el seu mestre. Algunes veus pensen que podria ser un dels seus dos alumnes més pròxims, Andrea Salai (que, a més, va ser el seu amant) o Francesco Melzi. No obstant, els responsables del Prado van deixar ahir ben clar que avançar noms és «del tot precipitat». Això sí, van descartar «absolutament» la intervenció personal del mestre en la peça.

RODA DE PREMSA REBENTADA / El Prado volia anunciar públicament una troballa així en una conferència de premsa a bombo i platerets a finals de febrer. No obstant, la notícia va explotar ahir després que algun membre de l'equip de restauració del museu deixés anar el sorprenent i inesperat resultat de la investigació en unes jornades d'art que s'estan celebrant a Londres. El diari The Art Newspaper va publicar la gran notícia i, després de l'allau mediàtica, els responsables del Prado van convocar els periodistes espanyols amb extrema urgència ahir a primera hora de la tarda.

En un dels soterranis del museu, els responsables de la investigació van explicar que, una vegada sol·licitada la restauració per part del Louvre, els tècnics van anar aixecant capes de pintura de l'obra. Així van descobrir que el quadro, en contra del que es pensava, tenia paisatge. Aquest s'havia mantingut ocult darrere d'unes capes de pintura negra, incorporada a la peça uns 200 anys després de ser acabada. ¿Per què? Segons els responsables del Prado, la pintura negra és deguda, potser, als gustos de l'època. El paisatge descobert pels tècnics era «extraordinàriament similar» al de La Gioconda original, així que en aquell moment van començar a saltar les alarmes: l'obra que tenien entre mans podia no ser una còpia més sinó un quadro realitzat al mateix taller del geni florentí del Renaixement.

Una altra dada va confirmar aquest extrem i és la que es refereix a la fusta. En principi, el Prado va pensar que era roure i que, per tant, l'obra pertanyia a l'escola flamenca. Segons els experts, el pi correspon a l'escola espanyola i els fruiters, a la italiana. No obstant, els estudis posteriors van arribar a la conclusió que la fusta de La Monna Lisa del Prado no era de roure sinó de noguera. Conclusió: l'obra pertanyia definitivament a l'escola italiana.

BON ESTAT / Tots aquests detalls van ser revelats ahir per Miguel Falomir, cap del departament de pintura italiana del Renaixement de la pinacoteca madrilenya, que va mostrar l'esplèndida obra als periodistes espanyols i estrangers que van anar a la urgent i improvisada convocatòria. «És conseqüent amb la tècnica i les característiques dels quadros que estan produïts al taller de Leonardo, és una de les moltes rèpliques que feien els seus ajudants», va explicar el responsable del Prado.

Falomir va destacar que l'estat de conservació de l'obra és bo. Entre altres coses, va afegir, perquè els viatges solen espatllar bastant els quadros, però en aquest cas la peça no ha sortit mai del Prado. «No sabem quan va arribar a Espanya. De l'única cosa que tenim certesa és que ja estava en l'inventari realitzat a l'Alcázar de Madrid a mitjans del segle XVII. Suposem que va arribar a Espanya a principis d'aquell segle», va explicar.

Malgrat l'aperitiu d'ahir, tots els detalls de la investigació (¿n'hi haurà més?) seran exposats en una macropresentació oficial que tindrà lloc d'aquí unes setmanes a Madrid. Després, La Monna Lisa del Prado sortirà per primera vegada de Madrid i marxarà cap a París, on serà una de les peces rellevants que el Louvre inclourà a l'exposició dedicada a Leonardo.