-Enhorabona. ¿On és el seu Goya?

REUTERS / ANDREA COMAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-El té el meu representant. El vaig deixar al seu cotxe. No el volia deixar al guarda-roba. A més a més, pesava molt. Però aquesta tarda el recullo.

-¿Ocuparà un lloc noble o innoble de casa seva?

-Hi ha qui el té al lavabo, ¿oi? Doncs no ho sé. Aniré fent proves a veure on queda millor. I si no, doncs potser els el dono als meus pares, que els farà il·lusió.

-¿Va veure les pel·lícules dels seus competidors, José Mota (La chispa de la vida), Marc Clotet (La voz dormida) i Adrián Lastra (Primos)?

-Totes menys la de Mota perquè estava pencant i no vaig poder anar al cine. Jo ho tenia molt difícil. No vaig voler llegir les quinieles, però els amics em deien que la cosa no anava gens bé perquè el favorit era Mota.

-I va sentir el seu nom. No em digui que no tenia el discurs preparat.

-Qui no se'l prepari és un boig.

-Si un es posa nerviós al recollir el cabezón, ¿què passa quan li truca Pedro Almódovar?

-Em va trucar el director de càsting Luis San Narciso, que em va donar la vida. Els vaig agradar, però hi havia un problema i em van dir que no. Al cap de tres setmanes em van tornar a trucar per fer una altra prova llarga i intensa a casa d'Almodóvar.

-¿A soles amb ell? ¿Va recórrer al tranquimazin?

-No sóc gaire de tranquimazin sinó de passejos. He passejat molt aquest any… Almódovar em va donar les gràcies i em va dir: ja et trucarem.

-¿I?

-Van trigar tres setmanes.

-Se las va passar passejant.

-Imagini's (riures).

-¿A vostè què l'ha fet créixer? ¿Les classes d'interpretació, la tele...?

-Una barreja de tot. Estudiar amb el meu mestre, Juan Carlos Corazza. Tenir gent al meu costat que m'estima. I anar treballant. No sé quina és la fórmula. Potser acceptar-se a un mateix i la teva realitat. A vegades s'ha de lluitar. I a mi el que m'ha fet créixer és el fet que no tot m'ha sigut fàcil.

-Tant en festivals de cine com en els premis Goya se sent molt el català.

-Sí, és veritat que a Catalunya hi ha molt talent. No només en cine sinó també en pintura, literatura... Per a mi és un orgull. M'agradaria treballar més allà.

-Però vostè viu a Madrid, ¿no?

-Sí, des de fa set anys. A Barcelona hi ha la família i hi vaig cada vegada que puc. L'AVE és una meravella perquè en dues hores i mitja sóc allà. Estimo l'Ave.

-Escolti, ara el veurem a Luces rojas, la nova pel·lícula de Rodrigo Cortés.

-És un paper molt petitó, però no m'ho vaig pensar ni dos minuts perquè Cortés és brillant. Faig de fill de Sigourney Weaver.