elPeriódico.cat

La realitat acostuma a anar dos passos, com a mínim, al davant de la ficció. O és molt capritxosa. Menys d'una setmana després del naufragi del Costa Concordia, la companyia Apunta Teatre estrena a la Muntaner una obra sobre cinc nàufrags d'un altre històric contratemps nàutic. La col·lisió entre el transatlàntic Andrea Doria i el vaixell suec Stockholm, el 25 de juliol de 1956, és el punt de partida del thriller que ha escrit l'actor i director Ivan Campillo i que dirigeix Teresa Devant. Dòria és el títol d'aquest reality que arriba avui a la Muntaner amb cinc personatges portats al límit.

Laura Sancho, Joan Sureda i Adrià Devant, en una escena de 'Dòria'. MIQUEL MONFORT

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 19 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Són cinc desconeguts que es troben, durant cinc dies, en un petit bot salvavides. A saber: un mariner italoamericà de fort caràcter (Ramon Godino), un jove actor d'esperit vividor i rebel (Joan Sureda), un jove adinerat suec que arriba al bot des de l'Stockholm (Adrià Devant), una dona rica i frívola tipus Mae West (Laura Sancho) i una senyora gran que ha perdut la il·lusió de viure (Núria Valls). Aquest últim personatge estava destinat per a Teresa Gimpera, que es va haver de despenjar del projecte per motius familiars.

COM UNA PEL·LÍCULA / «S'enfronten a un perill més mental que físic. El punt extrem és la por a tenir gana o set. Això els acaba enfrontant», explica Campillo. «Estan en una situació de màxima tensió com la del creuer. No saps com reaccionarà el capità. Llavors surt el millor i el pitjor de cadascú», insisteix.

Aquesta història de supervivència vol rendir, explica la directora Teresa Devant, un homenatge al cine negre. «És l'època de la guerra freda, i també del glamur; es juga amb aquests contrastos». Aquest homenatge al cine, comenta Campillo, va una mica més enllà. «He buscat crear imatges molt fortes en una obra que és més cinematogràfica que no pas teatral. Com si el públic veiés una pel·lícula». Que no és Titanic perquè aquesta té un final massa conegut.