La poeta polonesa Wislawa Szymborska, premi Nobel de literatura el 1996, va morir dimecres a la nit als 88 anys víctima d'un càncer de pulmó. Deixa una herència poètica plana d'humor i ironia, en què partia dels objectes més simples per reflexionar sobre les veritats universals.
"Va morir a casa, tranquil·la, mentre dormia", ha explicat el seu assistent, Michal Rusinek, que ha recordat que l'escriptora va ser sempre una fumadora incorregible malgrat les advertències dels metges.

Wislawa Szymborska, en una imatge del 2010. JACEK TURCZYK | EFE

Encara que Szymborska és la poeta més coneguda de Polònia, va haver d'esperar fins a la concessió del Nobel el 1996 perquè la seva obra arribés a la resta del món. El jurat encarregat d'entregar-li el premi va qualificar l'autora com "la Mozart de la literatura", i va destacar l'humor i la senzillesa amb què brodava les qüestions més profundes, com la mort o l'amor. El Nobel va suposar una revolució en la seva vida i en la zelosa privacitat que sempre va intentar mantenir.

Szymborska va destacar per una poesia plena d'humor i pel seu hàbil joc de paraules, present des del seu primer poema, Buscant una paraula, publicat en un diari el 1945. Durant la invasió nazi del 1939 va ser obligada a fer treballs forçats a les línies fèrries, cosa que no va impedir que continués els seus estudis en centres il·legals durant el període de guerra. Posteriorment cursaria Literatura i Sociologia a la Universitat de Cracòvia, on va residir fins a la seva mort.

Wislawa Szymborska va publicar més de 20 volums de poesia, entre ells Vista des d'un gra de sorra, La gent en un pont i Sons, sensacions i pensaments. Els seus poemes van inspirar generacions de polonesos, i per exemple Amor a primera vista va servir al director de cine Krzysztof Kieslowski com a arrencada per a la seva pel·lícula Vermell.