L'escriptor i crític literari Carlos Pujol Jaumeandreu, membre del jurat del Premi Planeta des del 1972, ha ha mort aquest dimarts a Barcelona als 75 anys d'edat, han informat fonts pròximes a la família.
"Va ser un home amb sentit de la independència i la llibertat que sempre es va mantenir al marge de les modes i dels polítics", ha assenyalat el seu fill, també anomenat Carlos Pujol.
Doctor en Lletres, Pujol (Barcelona, 1936) va començar la seva carrera literària com a assagista, i en aquest gènere va publicar diverses obres com Voltaire (1973); Balzac y la comedia humana (1974); La novela extramuros (1975); Abecé de la literatura francesa (1976) i Leer a Saint-Simon (1979).
El 1983 va sortir a la llum la seva segona obra narrativa, sota el títol d'Un viaje a España, en què situa el món de Balzac en el cor de la guerra carlista.
Pujol, considerat fins llavors un magnífic assagista i traductor, aconsegueix ser valorat com un dels novel·listes que compten amb una qualitat poc comuna, amb un gran domini de l'idioma i amb unes narracions, generalment de caràcter històric, que tenen una gran força poètica.
El 1984 va publicar la novel·la El lugar del aire, seguida de El otoño en Crimea (1985) i La noche más lejana (1986) i l'assaig Juan Perucho, el mágico prodigioso (1986).
Pujol és autor a més d'un assaig sobre la vida de l'escultor Bernini, Gian Lorenzo, i de 1900: semblanzas históricas, en què va exposar la seva visió personal del final d'un segle.
El 1988 va publicar El jardín inglés, una novel·la en què per primera vegada va cultivar el gènere del suspens amb una barreja d'humor molt particular i per la qual va ser nominat per al Premio Nacional de Narrativa.
"Sempre va estar molt influenciat per la novel·la francesa i anglosaxona", ha recordat el seu fill, que ha destacat el paper de Pujol com "una de les poques persones que han difós la literatura francesa i anglosaxona, com a traductor i també com a editor".
El fill de Carlos Pujol ha recordat així mateix "la gran passió" que el seu pare sentia per la poesia.
En els últims anys de la seva vida, el gairebé etern jurat del premi Planeta s'havia prodigat en el gènere de la novel·la amb obres com Dos historias romanas, Antes del invierno o El teatro de la guerra.
Ell mateix, en una entrevista concedida a Efe, assegurava que deslligava totalment la seva activitat com a jurat de premis literaris, el seu "ofici", de la d'escriptor de novel·les, el seu "capritx".