El Periódico

Concierto Beatles

Als 88 ANYS

Mor a Barcelona l'artista Antoni Tàpies

El pintor català és considerat el principal referent de l'informalisme del segle XX

EL PERIÓDICO / Barcelona

Dilluns, 6 de febrer del 2012 - 22:39 CET

  • El pintor, al seu estudi del carrer de Saragossa, a Barcelona, el 2004.

  • Imatge d'arxiu del pintor, que ha mort als 88 anys.

  • Tàpies posa per al suplement especial dels 25 anys d'EL PERIÓDICO, el 2003.

  • L'artista, davant d'una de les seves obres, 'Matèria-Consciència', el 2006.

  • Tàpies, en la presentació d'una sala de reflexió a la Universitat Pompeu Fabra, el 1996.

  • L'artista, pensatiu al seu estudi, el 1998.

L'artista barceloní Antoni Tàpies ha mort aquesta tarda a Barcelona a l'edat de 88 anys, segons ha comunicat la família del pintor a l'Ajuntament de Barcelona. Tàpies feia temps que es trobava en un delicat estat de salut.

Un dels principals exponents a nivell mundial de l'informalisme, està considerat com un dels més destacats artistes espanyols del segle XX. L'obra de l'artista català gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

De formació autodidacta, Tàpies va aconseguir allò que tant anhelen els artistes de qualsevol disciplina, crear un estil propi. Tàpies ho va aconseguir dins de l'art d'avantguarda del segle XX, en què es combinava la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte i ple de simbolisme. Tàpies va voler destacar el marcat sentit espiritual en la seva obra, on el suport material guanyava rellevància per significar una profunda anàlisi de la condició humana.

Obres principals

De la seva obra principal destaquen Gran pintura grisa (1955), Òval blanc (1957), Porta grisa (1958), Quadros grisos sobre marró (1959), Forma triangular sobre gris (1961), Gran ics (1962), Relleu ocre i rosa (1965), Incrustació i xifres (1974), Empremta de cadira (1980), Díptic de campanya (1991), Inspiració (1991), les xilografies Nocturn i Gest (1995), Rinzen (1998) i el cartell del centenari del Futbol Club Barcelona (1999). També ha realitzat nombroses peces de ceràmiques, tapissos i escultures, un mosaic per a la plaça de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), les escultures públiques Homenatge a Picasso (1990) i Núvol i cadira (1990), totes dues instal·lades a Barcelona, i el seu polèmic Mitjó (1992) de 18 metres de llarg.

Premiat internacionalment

L'obra de Tàpies ha tingut una gran valoració a nivell tant nacional com internacional, i ha estat exposada als més prestigiosos museus del món. Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar el premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la Unesco (1993) i el premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). Com a reconeixement a la seva trajectòria artística el rei Joan Carles I li va atorgar el 9 d'abril del 2010 el títol de marquès de Tàpies.

Permeable als esdeveniments polítics

Antoni Tàpies va néixer a Barcelona el 1923, en una família burgesa, culta i catalanista, involucrada des de mitjans del segle XIX en una tradició editorial i llibretera que desperta molt aviat en l'artista un amor pels llibres i la lectura. Aquesta predisposició es veu accentuada per la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, durant la qual inicia els seus temptejos artístics. Progressivament Tàpies es dedica amb més intensitat al dibuix i la pintura, i acaba deixant els seus estudis de Dret per dedicar-se plenament a la seva passió. A la dècada dels quaranta ja exposa les seves obres, que destaquen en la panoràmica artística del moment. L'obra d'Antoni Tàpies sempre va ser permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. A finals dels anys seixanta i principis dels setanta, el seu compromís polític contra la dictadura s'intensifica, i les obres d'aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i protesta.

Antifranquista i catalanista

Casat amb Teresa Barba Fábregas, Tàpies és pare de tres fills, Antoni, Clara i Miquel. Durant la guerra civil va treballar algun temps a la Generalitat de Catalunya, on el seu pare exercia l'advocacia. Unit a la revista d'avantguarda Dau al set, a partir del 1948, amb Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot, va obtenir dos anys més tard una beca per estudiar a París on va fer la seva primera exposició individual (1956). Insigne cultivador de noves tècniques de dibuix, litografia i collage sobre nous suports plàstics, i de l'escultura en ciment, bronze o ceràmica, fins i tot en combinació amb objectes d'ús quotidià, es va oposar al règim franquista, va defensar la cultura catalana des d'incipients posicions esquerranes i interès pel surrealisme, la filosofia de Jean-Paul Sartre i el realisme social, i va participar en l'assemblea clandestina, en el convent dels Caputxins de Sarrià, Barcelona, que va impulsar el 1966 la fundació del primer sindicat democràtic d'estudiants. La seva obra està o ha estat present en tots els grans museus del món.

Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies va anar desenvolupant des del 1947 una intensa activitat en el camp de l'obra gràfica. També va desenvolupar una tasca d'assagista, algunes traduïdes a diferents idiomes: La pràctica de l'art (1971), L'art contra l'estètica (1977), Memòria personal (1983), La realitat com a art. Per un art modern i progressista (1989), L'art i els seus llocs (1999) i Valor de l'art (2001).